Màrtirs de la desesma

L’abocador
murmura, murmura, murmura
i ningú no escolta.

Tothom trepitja
la seva pròpia ombra
sobre la catifa
de pell morta.

Només en queda
l’envoltori.

Màrtirs de la desesma,
baralleu-vos pel vostre tros de plàstic;
llum falsa sobre
rostres cansats.

Feu-ne gala,
riu de l’ombra
que porteu dins.

Amagueu els noms
sota el marbre,
perquè algun dia
la foscor
els cridi.