Mare

Un relat de: rosers de cafè
Model, companya i amiga:

tu m'has fet ser qui sóc. Tu m'has donat forma, m'has donat vida. I t'idolatro per això. Avui és el meu aniversari, però quilòmetres de mar ens separen. Avui és el meu dia. Però també el teu.

Tu m'has creat. Tu m'has educat. Tu m'has ensenyat a viure. M'has ensenyat a respectar, a somiar, a estimar i a lluitar. Tu, mare, m'ho has donat tot.

Avui és el teu dia. Ha de ser el teu dia. El dia en que culminà tot l'amor que durant nou mesos vas anar gestant dintre teu, amb esperança i amb il·lusió. Avui celebrem el dia en que em vas tenir per primera vegada en braços, després de regalar-me la vida, dolça i ploranera.

Mare.
Avui et celebro. Perquè és el dia en que més ganes tinc de donar-te les gràcies. En que més necessito dir-te que t'estim. El dia en que més desitjo seure'm a la teva falda mentre m'acarones les galtes amb dits càlids de taronja.

Mare. T'estim. I amb tu vull celebrar aquest dia. La meva model, la meva referència, la meva vida, la meva "mamà".

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer