Mare naturalesa

La frondositat del bosc ha estat simètricament tallada esbocinant-lo a pler.

Els arbres abatuts són arrossegats, enduts pels dracs de ferro que bramulen càntics de destrucció.

Després, uns altres maseguen la flonjor de la terra i en fan camins.

Els camins portaran a les cases, habitacles de fusta que, entre pins, alzines i roures aixoplugaran trossos de vida.

Els trossos de vida dels éssers humans privilegiats que hi accediran per retrobar la NATURALESA, aquella mare oblidada i pacient que, en els dies de lleure, alletarà els seus infants perduts en la quotidianitat de la ciutat, dels horaris, de les tasques que els aclaparen dins l'espiral urbana que els engoleix.

Els parlarà en silenci, els bressolarà en quietud i els nodrirà amb l'alè de les branques salvatgines, inhòspites, ferèstegues: àpat dels déus immortals que voldria que fossin.