Mals averanys

Un relat de: Francesc Domenech


Em llevo de bon matí, i me n'adono d'una cosa ben estranya.
No hi ha soroll, no hi ha cap soroll. S'ha fos el botó de so del planeta, penso jo.
Enfilo les escales de casa, i ambient silenciós, gens habitual. Silenci total, sense rastre sonor.
Els mals averanys en vénen de cop, i penso: Què haurà passat? Parlo i no surt cap so. Només parlo amb mi, és un monòleg interior.
Ara sí que no entenc res!- em dic
Creuant pel Parc dels Falciots, continuo pel carrer del Pelicà, molt a prop de casa, i sense sospitar-ho, tinc una immensa sorpresa: sento perfectament xiular els ocells. Sento nítidament el soroll de les fulles dels arbres com es mouen per la força d'aquest vent tènue i poruc. També les passes vives de les formigues que busquen incansables els petits trossos aprofitables per nodrir els seus magatzems, m'arriba a les oïdes. Dos coloms, des del banc de fusta del parc, planegen alguna acció concreta. Parlen a cau d'orella. No puc escoltar-los, estic massa lluny.
Torno cap a casa, tinc inquietud. De camí, em trobo dues caderneres que em criden. Perplex, mort d'angoixa, contesto: Què voleu? Això és real?- els crido. Perfectament les escolto i em diuen: no pateixis massa, avui hem decretat dos dies de silenci.
Vosaltres, els vostres cotxes i els vostres aparells, amb el soroll que produeixen, ens desorienten i no sabem on és el nord, ni on és el sud. Si l'est,és mar enllà, o si l'oest, és terra avall.
I és temps de migrar cap a terres més càlides per passar l'hivern.
Avui, i demà, només podreu tenir contacte amb la natura. Ocells, plantes, arbres i animals.
Podreu parlar amb nosaltres. Però, no abuseu. Estem tan acostumats a sentir el soroll avorrit i constant de les vostres converses cridaneres, que millor esteu callats. Dues jornades de silenci i quietud. No demanem massa. Només, calleu una mica. D'altra banda, moriríem pel fred i pel vostre egoisme.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: