Mal despertar

Es desperta tot suat.
Un malson.

Decideix anar a beure un got d'aigua per calmar-se, però quan posa els dos peus a terra se n'adona que les cames no li responen, nota com se li fusionen amb el terra com si estiguessin farcides d'alguna substància molt pesada. O, millor encara, com si estiguessin fetes de boira.
Arrossegant-les com pot aconsegueix arribar fins al lavabo, i quan mira cap al menjador veu un pallasso assegut al sofà. Un pallasso d'aquells que es veu d'una hora lluny que no és un pallasso dels que farien el que fos per aconseguir la rialla d'un infant.

No intenta ni cridar, perquè sap que no podrà.
Tampoc fa l'esforç d'agafar el mòbil. No tindrà bateria.
Al lavabo, es mira al mirall i com era d'esperar, aquest no li retorna cap imatge.
Unes pessigolles als peus l'obliguen a baixar el cap, i veu tot tipus de serps que es reprodueixen sense parar, i nota com alguna ja intenta pujar-li cama amunt.

Mentre beu l'aigua, sent com el pallasso comença a preparar tots els estris metàl·lics necessaris per a què una tortura sigui una bona tortura.

Se li cau el got quan les mans comencen a desfer-se-li, i algú ho celebra amb sorolloses rialles estrambòtiques que -en un altre moment- li haurien posat els pèls de punta.

Com pot -ara ja se li estan podrint els braços- aconsegueix arribar al llit, i tornar-se a dormir just en el moment que el pallasso entra a l'habitació.