Mai més

Ho havia intentat moltes vegades, però com més ho intentava, era com si alguna cosa la aixafés per dins i li fes malbé en les entranyes allò que ella pensava que havia fet bé per fora: es vestia de colors de princesa encesa, es guarnia amb les llums del món, es perfumava amb pètals de flors exòtiques, escrivia amb fil daurat cadascuna de les ombres que es lliuraven a la nit, anava amunt i avall pels camins més destres, dormia, es llevava , menjava, bevia, somiava, estimava i vivia, com no ho havia fet mai ningú. Però tot era en va.

Malgrat tot mai va deixar d’intentar-ho. Ningú s’ho pensava. Ningú ho imaginava.

Tot d’una, quan va deixar de preocupar-se per vestir-se de colors de princesa encesa, quan va deixar de guarnir-se amb les llums del món, quan va deixar de perfumar-se amb pètals de flors exòtiques, quan va començar a escriure de qualsevol manera i del que fos, quan va conèixer els camins maldestres, quan al dormir, llevar-se, menjar, beure,somiar, estimar i viure, tant se li en donava el que passés dins seu, ves per on , que ja mai més res , la va aixafar per dins ni li va fer malbé cap cosa en les entranyes. Mai més.

Glòria Vendrell i Balaguer
febrer del 2013