Cercador
MAAG...
Un relat de: Martha Lu- Compartir:
MAAAG…
Quin somni!!! Maaag, estimada Maaag... Sempre has estat discreta, formal. Mai n’he sabut res, de la teva vida, de si has tingut cap amor. Sé que mai has volgut barrejar les coses.
Si t’ho expliqués, somriuries innocent, bondadosa i tímidament. Em demanaries que no li donés importància. Diries que és cosa de l’inconscient i la solitud. Però, si t’ho expliqués... Mai no oblidaré aquest somni!!! Potser, temps enrere, hauria pogut ésser real.
Eres una joveneta dolça i, ensems, valenta. Respectuosa i fidel als teus i als valors que d’ells vares heretar. Tot i les adversitats de la vida, l’autenticitat del somriure i la puresa de la mirada no t’han abandonat. No has canviat i sempre he admirat la noblesa amb la que has sabut viure i estimar.
Alguna vegada, havia arribat a sospitar que estaves enamorada de mi. Semblava que em coneguessis bé. Em demostraves admiració. Valoraves la meva feina. I quan el teu rostre s’envermellia davant la meva presència per algun comentari que de mi o d’algun company s’esdevenia... Si haguessis pres la iniciativa... No sé què hagués passat.
Sempre t’he respectat. Ets una dona intel•ligent i lleial, Mag. Sempre t’he estimat i t’estimaré.
Henry
Quin somni!!! Maaag, estimada Maaag... Sempre has estat discreta, formal. Mai n’he sabut res, de la teva vida, de si has tingut cap amor. Sé que mai has volgut barrejar les coses.
Si t’ho expliqués, somriuries innocent, bondadosa i tímidament. Em demanaries que no li donés importància. Diries que és cosa de l’inconscient i la solitud. Però, si t’ho expliqués... Mai no oblidaré aquest somni!!! Potser, temps enrere, hauria pogut ésser real.
Eres una joveneta dolça i, ensems, valenta. Respectuosa i fidel als teus i als valors que d’ells vares heretar. Tot i les adversitats de la vida, l’autenticitat del somriure i la puresa de la mirada no t’han abandonat. No has canviat i sempre he admirat la noblesa amb la que has sabut viure i estimar.
Alguna vegada, havia arribat a sospitar que estaves enamorada de mi. Semblava que em coneguessis bé. Em demostraves admiració. Valoraves la meva feina. I quan el teu rostre s’envermellia davant la meva presència per algun comentari que de mi o d’algun company s’esdevenia... Si haguessis pres la iniciativa... No sé què hagués passat.
Sempre t’he respectat. Ets una dona intel•ligent i lleial, Mag. Sempre t’he estimat i t’estimaré.
Henry