Cercador
ESTIMAT DIARI
Un relat de: Martha Lu Dimecres, 28 de setembre de 2011
ESTIMAT DIARI:
Aquesta nit, he somiat en Henry. Em fa vergonya confessar-t’ho. Ho saps tot de mi; però no em resulta fàcil parlar-te’n obertament.
Tres dècades després d’encaixar la fletxa de l’amor, els meus cabells són blancs i el meu llit massa ample. Sovint, penso que em vaig equivocar. Li hauria d’haver contat els meus sentiments. Potser, hauríem estat feliços. Qui ho sap?
En Henry, ha viscut cercant l’amor. Un amor que potser creu impossible, utòpic; però també imprescindible- i no ha perdut l’esperança de trobar-lo! Sempre, l’he admirat per això. No li fa por apostar per l’amor una vegada rere l’altre... i cada vegada amb més força.
En canvi, inconscient com sóc de tot perill, sempre he temut perdre’l. Mai havia imaginat que m’enamoraria. De fet, sempre, havia tingut clar que no em passaria.
Trenta anys són trenta anys; però els meus records segueixen vius, especialment els d’una vida que no he viscut.
Gràcies per escoltar-me.
Mag
ESTIMAT DIARI:
Aquesta nit, he somiat en Henry. Em fa vergonya confessar-t’ho. Ho saps tot de mi; però no em resulta fàcil parlar-te’n obertament.
Tres dècades després d’encaixar la fletxa de l’amor, els meus cabells són blancs i el meu llit massa ample. Sovint, penso que em vaig equivocar. Li hauria d’haver contat els meus sentiments. Potser, hauríem estat feliços. Qui ho sap?
En Henry, ha viscut cercant l’amor. Un amor que potser creu impossible, utòpic; però també imprescindible- i no ha perdut l’esperança de trobar-lo! Sempre, l’he admirat per això. No li fa por apostar per l’amor una vegada rere l’altre... i cada vegada amb més força.
En canvi, inconscient com sóc de tot perill, sempre he temut perdre’l. Mai havia imaginat que m’enamoraria. De fet, sempre, havia tingut clar que no em passaria.
Trenta anys són trenta anys; però els meus records segueixen vius, especialment els d’una vida que no he viscut.
Gràcies per escoltar-me.
Mag

