L'últim batec .T'estimo pare.

Obro la porta de la teva habitació amb una mica de por .
La meva mare m' ha dit que vingués ja ..
Fà una setmana que no et veig i cada dia que passa , aquesta merda de malatia se t'en menja poc a poc .
No sé com et trobaré , pero he conduit com una boja per arribar-hi a temps .
Estem sols i et miro de reüll malgrat la foscor . « Pare , estic aquí , he vingut »
No trobo cap resposta .La morfina està fent molt bé la seva feina , al menys no tens dolor i això es el que vull , que no pateixis més.
Son tants mesos de sofriment que sembla que tots ens hem fet insensibles al dolor ;tots menys tú que ets el que ho soportes cada dia i cada nit .
Maleït càncer .T'odío .
T'ha deixat sense forçes ,prim , postrat en aquest llit , sense dignitat.
T'agafo la mà i tanco els ulls recordant tantes i tantes coses passades , viscudes amb tú
Quan em portaves al col.legi amb el teu cotxe blau i jo et deia :"Pare , acompanya'm a la porta , que tinc por".
I tú em possaves aquell sombrer reglamentari damunt les trenes, i amb aquells ulls verds , quasi blancs , em deies : "Vinga , surt , que no passa res , tens que ser valenta "
"I recorda: ets una senyoreta"
Aquella terrible personalitat m´ha fet ser com sòc , i t'ho agraieixo .
"Lluita per un deu i treuràs un nou" , era una de les teves frases favorites
Ara penso :"Una mica dur "….

Obres els ulls , i et dono un petò molt suau. "Pare , estic aquí, vols alguna cosa ? "
Amb veu ronca i amb dificultat em diues :
"Tinc por , no vull que en moguin , no vull que se m'en portin a llocs on no vull anar"
Jo ja t'he entés. T'he entés perfectament .
I amb valentia i confiança, com sempre hem parlat, et dic : « ¿Tens por de la mort ? »
« No, a la mort no , a tot això tant lleig que vé després de la mort …"
"No et preocupis , que jo et cuidaré .T´ho prometo " .
I com si ja hagués dit tot ,tras un gran esforç , et tornas a quedar dormit en mans de l'opi .
Després ja no vas parlar més , mai més …
Però aquesta malatia no perdona , et doblega malgrat no vulguis , malgrat lluitis, malgrat tot …
La odío , pero no puc fer res . Només mirar-te ,hores i hores i mullar-te una mica els llavis amb tota la meva tendresa .Donar-te la mà i parlar-te ,malgrat sé prou bé que no m'escoltes .
I esperar … esperar amb tú ….
La teva respiració es va tornar més forta ,cada vegada més forta i el teu cor va bategar encara moltes hores , com si lluités per sobreviure .
Vaig sentir que et volíes marxar i la teva expressió semblava relaxada
Vaig possar el meu fonendo damunt el teu pit durant uns quants minuts i vaig tindre la sort d'escoltar el teu últim batec, fort i segur.
I després, silenci…
Aquest moment de la meva vida mai ho oblidaré , mai …
El últim teu batec va ser per mi , només per mi.
Gràcies pare. T'estimo i mai t'oblidaré.