L'ombra de l'arbre

Sempre em pregunto perquè tothom és més feliç que jo, o potser jo sóc feliç i no me n'adono.

A l'ombra d'aquest arbre s'hi està bé. Al banc del costat hi ha una dona gran que sembla que no és feliç. Quan no té el cap cot mira la gent al passar i de tant en tant em mira a mi. És com si m'acabés de descriure a mi mateixa.
És posible que se senti sola, com jo, o es que té ganes de marxar, també com jo, o potser només s'ha assegut aquí a esperar que s'acabi el dia.

Ara, la dona ha saludat a unes amigues que passejaven juntes, i s'aixeca, - ara que estava a punt d'anar a abraçar-la -. Només s'havia assegut a descansar de la seva passejada, i ara, ha escollit el camí de la llum en comptes de l'ombra de l'arbre.

Sempre em pregunto perquè tothom és més feliç que jo, o potser jo sóc feliç i no me n'adono. És la felicitat realment això?