L'odisea d'En Toni Moliner a Sóller Mallorca durant la guerra civil

Un relat de: Cavaller de Moncaira

Vaig conèixer Antoni Bennàssar Vicens - l'amo en Toni Moliner- a l'època que's trobava al front d'una modesta sabateria d'adobs a Fornalutx allà pels anys cinquanta del segle passat.
El recordo molt bé. Amb el seu davantal blau ja més negra que blau pel pas de tantes sabates adobades, sempre disposat a fer tertulia amb els seus clients impacients o amb els veïns del carrer de baix als quals mai mancava fer particips del seu caracter obert i bromista.
Mori a Sóller - el seu poble contant ja vuitanta tres- pel gener o febrer del 1976 o sigui poc després de la mort d'En Franco.
Ara que es parla tant de la Memòria Història dels perdedors de la guerra civil del trenta-sis, sapiguen que el ciutadà Antoni Bennàssar Vicens, alies Moliner, en fou viu testimoni i protagonista d'una increible odisea a rel de la soblevació del 18 de juliol.
Contertuli de la Casa del Poble que existia a Sóller, l'amo en Toni no era que diguem cap revolucionari, ni cap extremista exaltat. Per xerrades que vaig tenir amb ell posteriorment, vaig desduir que era un admirador dels ideals republicans i socialistes de Julián Besteiro. Ara Antoni Moliner no podia estar d'acord amb l'Alçament del 18 de juliol o millor dit els partidaris de tal Alçament no podien estar d'acord amb Antoni Moliner. Aixi que poques hores després d'haver-se decretat a Sóller l'estat de guerra milicians falangistes detenguéren a Antonio Bennàssar Vicens; però el deixaren partir o s'escapà.
Durant tres anys ben llargs - els de la guerra civil espanyola dolorosa i fratricida - l'amo en Toni va romandre amagat a casa seva i en el seu domicili de Es Pontet on havia de morir quasi quaranta anys després. Va torejà totes les cerques i investigacions a que la seva casa fou sotmesa.
Es creia que era mort victima del passeig d'una patrulla falangista venguda de fora. Inclus pareix que la seva esposa Francisca Cifre Marroig a c s es vesti de dol. També va còrrer el rumor d'una fugida a terres algerines amb una barca de llaút.
L'amo en Toni estava senzillament a casa. Dintre l'armari del dormitori o dintre la cisterna del corral.
Quan la guerra acabà i al aconsellar-li que ja no corria tant de perill - Antoni Bennassar Vicens-- sorti de l'amagatall i es presentà tot xalest a les Autoritats.
Passà un temps retengut al calabosso de les cases de la vila i després lliure cap a ca teva i boca tancada.
O sigui una llibertat que suponia renunciar oficialment a les creences de Toni Moliner. Però el protagonista de la nostra història ell estava convençud de que si l'haguessen aglapiit quan anaven a registrar ca seva molt possiblement no s'hauria escapat de ser afusellat per "rojo". I això per desgracia era possible a una i altra zona de l'Espanya dividida i enfrontada entre feixisme i comunisme.

Comentaris

  • Felicitacions.[Ofensiu]
    Astut | 28-02-2009 | Valoració: 10

    Sí i repetides vegades sí.

    Felicitacions !

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Cavaller de Moncaira

Cavaller de Moncaira

220 Relats

335 Comentaris

184142 Lectures

Valoració de l'autor: 9.02

Biografia:
Vaig neixer a França on els meus pares havien emigrat i quan tenia tretze anys venguérem a Mallorca d'on procedeix tota la meva nissaga.
A l'hora d'ara ja he passat la setentena d'anys. Per sang, adopció i sobretot convicció em consider mallorqui de socarrel i pet tant de llengua i cultura catalana i ho defensaré sempre. Ho he defensat al setmanari "Sóller" on ja col-laborava de petit visquent el seu fundador JOAN MARQUÉS ARBONA !Pinoi" - d'això han passat ja cinquanta anys. (Ho recordo per si acàs hi ha qui no ho sap o intencionadament ho hagués oblidat) També aquesta ha sigut la meva positura a la "VEU DE SÓLLER) i ja no diguem al quinzenal "L'ESTEL DE MALLORCA" que dirigeix i edita un entusiaste patriota del catalanisme que fuma en pipa com el santjoaner i ex-conserje de nit de l'hotel " Bahía Grande" nomenat Mateu Joan i Florit.
Ah que quedi clar que no sóc ni anti francés ni anti espanyol però sí anti centralista i anti jacobi.