Locus amoenus

Un relat de: mariamingorance
La llum dormida
acarona els llençols
el present s'aïlla
amb l'etzibada de la son
l'inconscient batega
al ritme de l'aigua davallant
el paisatge no és idíl•lic
però el desig és un mirall discursiu,
i s'encén una pregària amb molt caliu

Que la maldat estiga amagada
i siguem les heroïnes d’una història amb final feliç,
que la victòria siga immediata
perquè el món no és aliè a la gent,
que la companyia siga grata
perquè ens estimem mútuament,
que la vida siga vàlida
perquè vivim sense alè,
que portes i finestres resten obertes
i els somnis volen per créixer de valent.

Comentaris

  • Agraïments[Ofensiu]
    mariamingorance | 01-02-2017

    Moltes gràcies pels vostres comentaris. Continuaré escrivint, de ben segur :)

  • Bons auguris, bells versos[Ofensiu]
    iong txon | 29-01-2017

    M'ha agradat. La musicalitat del català occidental de vegades m'encisa, com en aquest poema teu. Moltes gràcies!
    q:)

l´Autor

Foto de perfil de mariamingorance

mariamingorance

25 Relats

17 Comentaris

13090 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Vaig nèixer el 23 de setembre de l'any 1995. Com podreu veure, per la meva edat, no puc explicar massa experiències... Només puc dir que sóc de La Sénia (Montsià) i que actualment estic estudiant Doble Grau d'Educació Infantil i d'Educació Primària.
M'apassiona l'educació, la música i la poesia. Fa quatre anys vaig decidir que llegir poesia no era prou, que ara volia escriure'n. I això és el que intento.