Cercador
Lluny de casa
Un relat de: Bitxa- Compartir:
El fred desperta les fumeres
i adorm per força els moviments.
Xisclen de lluny les cafeteres,
qui mou els fils avui va lent.
La ciutat és en blanc i negre,
no hi ha cap pressa als porxos vells.
Tu i jo ens perdem en primavera
pels carrerons del gris hivern.
Avui sabem que lluny de casa
l'amor és tan o més bonic,
potser ha calgut ser lluny de casa
per entendre el nostre destí.
Em diverteixo mentre et vesteixes
i ens diverteix aquest destí.
Em diverteix ser un mal poeta,
m'agrada com te'n rius de mi.
Comentaris
-
Sempre lluny[Ofensiu]Epicuri | 05-03-2010
És la manera de ser proper a tot.
A l'ou es viu be...abans de néixer!
Després, em de desempallegar-nos ben be de les closques.
Existeixen mals poetes?
Si existissin, fora clar
que lluny d'aqui.
El que si. es, que fer versos,
ho és molt de divertit.
Llegir-te i ser per tu llegit,
un plaer.
M'agrada ser "pueta" i fer versos.
-
Lluny i veus més a prop[Ofensiu]Joan G. Pons | 26-01-2010 | Valoració: 10
El teu magnífic poema-relat m'ha fet reflexionar sobre la força de la perspectiva llunyana que t'ajuda a sentir-te a prop. Gràcies, Josep.
