Cercador
lluna de fang
Un relat de: Capdelin- Compartir:
Em cobreixo amb les meves mans,
mans que no et toquen,
no et toquen perquè no hi arriben...
massa distant.
No esbrino el teu camí,
camí acumulat de somnis,
somnis que moren entre núvols
que tallen la ruta de les aus.
En la soletat em perdo,
entre la multitud em fonc,
em fonc perquè no et trobo...
massa distant.
Avui t'he sentit en un petó
dels altres.
En la lluita dels seus llavis
t'he assaborit de lluny.
Tinc sed de tu, bec la suor
de les plantes.
Tinc els peus plens de sal de tant
buscar-te...
massa distant.
Sense tu,
visc i moro lliure i esclau
en presó
de lluna de fang.
Comentaris
-
no és l'atzar[Ofensiu]fill de les ombres | 18-05-2005 | Valoració: 10
qui t'ha posat al capdamunt dels més valorats.
també jo tinc els peus plens de sal de tant perseguir aquest somni que sembla que caigui dins el mar en l'horitzó.
una capbussada en aquest mar de poesia, no hi ha cosa més refrescant per l'estiu que ara s'acosta...
gràcies pel regal d'aquestes paraules. -
El que no es pot assolir...[Ofensiu]Xanxaneta | 18-05-2005
...sempre es pot somniar! És el que he pensat en acabar de llegir aquest poema. No, ara de veritat!
Altra vegada m'he trobat amb una ambiguïtat, perquè en començar a llegir el poema m'ha semblat que parlaves de la lluna i després que parlaves d'una persona desitjada. No n'he acabat de treure l'aigua clara, però he pogut observar igualment la força dels teus versos i la cohesió que té el poema.
Segueix escrivint!
-
què romàntic...[Ofensiu]silvia_peratallada | 17-05-2005
tens els peus plens de sal de tant buscar-la????
el dia que la trobis...i et trobi....tremolarem, doncs...quin perill!!jejeje
uns versos preciosos, per variar, jeje
Una aferrada!
muakss
Sílvia
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1306016 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )