Lluna, boira, inspiració

La lluna s'enfila àgil damunt els xiprés,
i veus aparèixer la boira dels records
que t'embruta la ment dels somnis primers,
que n'ignores l'origen, que els creus bords.

I tancaràs els ulls, per veure-hi si hi és,
dins la foscor del teu interior, entre cards,
entre mals pensaments, oblidat als carrers
de llambordes gastades, deserts àrids.

I la hi trobaràs.