Llista

Vull deixar de pensar; vull deixar de preocupar-me per coses estúpides i passar a ser un membre útil de la societat. Vull llevar-me al matí, esmorzar amb presses i agafar el metro amb aquella indiferència abassegadora. I vull fer les coses creient que les faig només per diners o ideals estereotipats.

Vull fer les típiques bromes amb els típics amics. Vull beure fins que caigui estesa a terra. Vull fumar fins que no recordi qui sóc. Vull fugir de mi.

Vull estimar sense intensitat, sense dolor.

Vull que el meu món se centri en una hipoteca i un cotxe.

Vull no voler aprendre.

Vull fer-m'ho amb qualsevol sense sentir-me buida.

Vull poder escriure coses estereotipades sentint-me creativa en lloc de poc original. Vull poder ser inconscient.

Vull caure en l'anonimat per no sortir-ne mai més. Vull deixar de pensar tal com ho faig.

Vull tenir una família normal. Vull sentir-me dins d'un grup, d'una família, dins d'alguna cosa.

Vull no sentir-me sola, no sentir-me abandonada.

Vull entrar en una rutina socialment acceptable.

Vull oblidar què representa l'amor per mi, per caure en la massa i perdre-m'hi.

Vull perdre la personalitat per no haver de defensar-la mai més.

Vull deixar de patir pel que pateixo.

Vull deixar de pensar.

Vull deixar d'identificar-me amb el que m'identifica.

Vull deixar de ser un individu.

Vull deixar de pensar.

Vull deixar de ser irascible.

De ser punyent.

De ser cruel.

De ser cínica.

Vull deixar de somiar.

Vull deixar de patir.

Vull deixar d'interioritzar.

Vull fugir de mi ben lluny, tant que en tornar no em reconegui al mirall.

Vull canviar.

Vull que la gent deixi d'afalagar-me.

Vull caure en l'anonimat.

Vull deixar de patir i de pensar. Vull parar d'estimar com ho faig. Vull parar de torturar-me. Vull deixar enrere els records fins oblidar que vaig ser una criatura. Vull viure una vida sense interessos propis. Vull dependre de la televisió, de la premsa, de la publicitat. Vull fer les coses mecànicament, vull deixar de pensar, vull ser part del ramat.







I tanmateix, no puc fugir d'aquesta que és la meva personalitat. Perquè en realitat, no vull deixar de somriure després d'haver plorat.