Irreflexió: Passeig nocturn

La millor cosa que puc haver fet després de deixar el "nòvio" ha estat anar a passejar. Quan ell ha sortit del local, jo m'he acabat la coca-cola i he marxat. Anar a casa tan d'hora em feia molta mandra, més que res per els preguntes incòmodes de la mare; per tant, he decidit anar a peu fins a casa.
Caminar de nit per la gran via és una cosa divertida. Sobretot si portes pantalons "surfer" (segons diu l'etiqueta), el cabell llarg i sense cua i les mans a les butxaques. Llavors una cosa serà segura: Quan caminis per una de les voreres on hi ha el carril bici, on hi ha aquells arbustos fent de frontera amb l'asfalt, i et vegis emmirallada als aparadors o als vidres dels cotxes, veuràs que ets dins d'un videoclip de L'Avril Lavigne.
Caminar des de plaça Catalunya fins a La Sagrada Família fa molta mandra a primer cop d'ull, però mentre hi ets està prou bé: no et trobes gaire coneguts, ni gaire gent en general, a part de grups de joves amb motos esperant altres joves amb motos. Quan el que vas pensant deriva cap a què faràs aquella nit, les idees són cada vegada més absurdes: Trucar algú per beure i oblidar. Trucar a qui? No recordo cap número i no porto el mòbil a sobre. Beure què? NO T'AGRADA L'ALCOHOL. I oblidar què? que fa dos anys que tens "nòvio"? No serviria de res, a més has tallat tu.
I encara pitjor, quan penses amb més profunditat en l'opció d'agafar una borratxera penses a base de què l'agafaràs; I llavors ho recordes, només has tastat una beguda en tota la teva vida: Vodka amb coca-cola. I a mida k ho penses T'imagines arribant al bar i demanant-ho:
-Un Vodka amb Coca-cola.
I ho dius en veu alta, i t'adones que si ho dius amb certa velocitat sembla que diguis: Cokhacola. I tornes a repetir la paraula una vegada i una altra, cada vegada més de pressa, com si fos una classe de logopèdia particular.
I en aquell moment t'adones que el teu cervell dóna massa voltes i que serà més senzill escriure.