Lligada

Em vas lligar les mans, per fer l'amor amb tu aquell matí.
I em vas preguntar si tenia por.
Tu sabies que no. Doncs confiar amb tu, escrit està des del primer petó.
Vaig notar el nus als canells i el teu al·lè, es passejà, recorrent poc a poc el meu cos. Vaig tancar els ulls i et vaig deixar fer, doncs a cada pam m'encenia la nuesa amb el teu calor, seria qüestió d'estats.
Un petó va descobrir, els mil sabors de tenir tot el teu gust amb exclusivitat per a mi.
I es va encendre la passió en la nostra foguera de les nostres petites o grans vanitats.
Consumint cada minut com si no n'hi hagués mai més, vaig recórrer el teu camí fins al desconegut. I allí em vaig quedar, per compartir la necessitat del desig sense presa.
A cada petó encenies flama i jo mentre, amb els canells lligats sense mourem, sols esperava que no acabés la metxa d'aquesta passió incontrolada.
Quan et sents la pell nua, no hi ha fred ni vergonya, sols necessitat d'apagar aquell foc que tot ho crema.
Els teus dits savis sabien buscar tresors.
Ja fa anys, que ets millor lladre que jo. Sols preguntava si, de tu, podria aprendre a robar sensacions.
I per si no en vas tenir prou, sense soltar-me, em vas girar d'esquena, on els teus llavis van dibuixar pessigolles de les que fan enamorar, per després deslligar-me, per complir la meva part.
I en sol·licita penitència vaig fer el meu camí, doncs la proposta era massa bona per convidar-la a marxar.
A diferència de tu, no et vaig necessitar lligar doncs lligat a mi ja fa temps que estàs.
I quan digueres sí en l'últim sospir, quan ja tot es va acabar, em vas dir a cau d'orella, per no espantar ningú, que l'amor amb mi es una aventura que no hauria de tenir fi.