Cercador
Llibreta oblidada... de nou recuperada!!
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Per poder llegir aquest poema és obligatori de llegir-ne primer que res la introducció...
gràcies.
Ara si, el poema :
A partir d'ara els nous poemes seràn composats en aquesta llibreta...
si.
Ara li dono la benvinguda a la nova paraula que haig de fer,
i als nous poemes que hi haig d'anar acomodant...
mica a mica.
M'alegro d'haver trobat aquesta llibreta antiga,
perduda a la casa on vaig créixer,
i que a voltes el Cesk hi ha fet quatre esborranys de paraules i projectes,
però que ara jo adquireixo per escriure-hi els nous poemes,
ja que perduda a casa la llibreta no hi fa res,
i almenys així li donaré vida pròpia i la faré contenta.
D'aquesta manera, em proposo a dir-te fins i tot a tu lector,
que aquesta és la llibreta on els nous poemes hi seràn composats...
i de fet, aquest ja n'és el primer que hi ha vingut a viure.
Ha vingut el primer poema nou a viure en aquesta llibreta.
Comentaris
-
casualitats de la vida[Ofensiu]Tiamat | 09-05-2005
fa 5 dies, vaig estrenar una llibreta, sense haver acabat l'anterior. Però la meva no comença amb un poema.. comença amb:
Tot pixant m'he dit: canvia de llibreta. I als desitjos impulsius que tens mentre pixes, se'ls hi ha de fer cas.
val a dir que la meva no estava perduda per casa, la vaig comprar fa uns mesos a un tot a cent, i era al pilonet de "llibretes comprades a un tot a cent que em fan una gràcia terrible per com en són, d'horroroses"
una abraçada!
Tiamat
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872615 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.