Llibreta oblidada... de nou recuperada!!

Un relat de: Marc Freixas

Per poder llegir aquest poema és obligatori de llegir-ne primer que res la introducció...

gràcies.

Ara si, el poema :


A partir d'ara els nous poemes seràn composats en aquesta llibreta...

si.

Ara li dono la benvinguda a la nova paraula que haig de fer,
i als nous poemes que hi haig d'anar acomodant...

mica a mica.

M'alegro d'haver trobat aquesta llibreta antiga,
perduda a la casa on vaig créixer,
i que a voltes el Cesk hi ha fet quatre esborranys de paraules i projectes,
però que ara jo adquireixo per escriure-hi els nous poemes,
ja que perduda a casa la llibreta no hi fa res,
i almenys així li donaré vida pròpia i la faré contenta.

D'aquesta manera, em proposo a dir-te fins i tot a tu lector,
que aquesta és la llibreta on els nous poemes hi seràn composats...

i de fet, aquest ja n'és el primer que hi ha vingut a viure.

Ha vingut el primer poema nou a viure en aquesta llibreta.

Comentaris

  • casualitats de la vida[Ofensiu]
    Tiamat | 09-05-2005

    fa 5 dies, vaig estrenar una llibreta, sense haver acabat l'anterior. Però la meva no comença amb un poema.. comença amb:

    Tot pixant m'he dit: canvia de llibreta. I als desitjos impulsius que tens mentre pixes, se'ls hi ha de fer cas.


    val a dir que la meva no estava perduda per casa, la vaig comprar fa uns mesos a un tot a cent, i era al pilonet de "llibretes comprades a un tot a cent que em fan una gràcia terrible per com en són, d'horroroses"


    una abraçada!

    Tiamat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820906 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.