Llibertat

Aquella nit no havia dormit bé.
L'ha somiada entremig del so estrident de la ràdio que destil·lava cançons de Machín i Los cinco latinos. L'ha vista d'estar per casa amb la bata de color blau cel i els cabells enfilats amb pinces i subjectats per la xarxa de color vermell.
Cuinava el bacallà que a ell li agradava tant, tota la cuina n'era plena, els marbres, les prestatgeries, fins i tot n'hi havia a l'aigüera i al frigorífic, i per terra, on el gat l'escampava entre llepada i llepada de satisfacció.
-Hola Joan, bon dia, saps que he trobat la cuina molt desendreçada? Tot era llardós, què et passa, és que no saps netejar? Què hi feia la llet, a la cambra de bany? I la cervesa sota el llit? I les burilles llançades a tort i a dret? Has cremat el parquet i les catifes de la sala! Noi, mai no hauria pensat que la casa pogués esdevenir aquesta selva. El pobret moix acabarà malalt, ja l'has portat al veterinari? Es veu d'una hora lluny que no t'ocupes de res... Ja podies haver posat una mica de coneixement als setanta anys...
En Joan, esgarrifat, no se'n sabia avenir.
-Què hi fas tu, aquí? Per què has tornat? Ja et feia fora per sempre... Fins i tot he col·locat la meva col·lecció de mussols a la vitrina perquè no agafin pols. La vaixella l'he regalada a la portera que n'ha estat ben contenta, pobra dona...
-No em diguis que has sigut capaç de regalar els plats de l'àvia, poca-vergonya!
El somni ha acabat amb un plat de bacallà damunt seu.
La dutxa li retorna l'ànim perdut i es ruixa amb la colònia que va regalar-li la néta per Reis. És una aroma d'aquestes modernes que diuen que desperta els instints més bàsics.
En passar pel menjador saluda amb la mirada l'estol de mussols que el contempla des de la quietud dels seus ulls, senyors i sobirans de la vitrina. Els somriu amb complicitat.
El gat, mentrestant, joguineja amb les cigarretes que troba al pas.
Treu el cap pel balcó. Fa un temps resplendent.
Quan traspassa la porta del carrer, la portera li desitja bon dia, entre passada i passada de jersei.
Arriba a l'estació de metro convinguda. Hi romanen dues o tres dones. Abans de dirigir-s'hi, les estudia. La primera temptativa ha estat fallida, la senyora sembla haver-s'ho pres força malament i ha negat amb cara de pomes agres.
Tot seguit, l'ha vista arribar:
-Maria Rosa?
-Sí, vostè Joan, oi? Molt de gust.