LLIBERTAT

Un relat de: martadr
LLIBERTAT

Porta del destí.
Algú tindrà la clau per a obrir-te?

No t´imagines
el que n´ets de desitjada
i alhora el que n´ets de refusada.

Caminem a prop teu
però sovint el vent et porta
cap a un desert llunyà
on la font de la vida
ja no brolla amb la mateixa intensitat.

Ets lliure a la natura
però la humanitat t´ha encadenat.

Quan l´odi, la cobdícia i la maldat desapareguin;
tu podras volar, senyora llibertat!

Comentaris

  • Una persona...[Ofensiu]
    AVERROIS | 21-01-2014 | Valoració: 10

    ...que ara no recordo va dir que la llibertat d'un acaba a on começa la d'un altra, i moltes vegades no sabem dicernir aquesta barrera. Volem ser lliures i què més voldríem tots que ser lliures? Però, què és la llibertat? Molts l'han buscada i molts han mort sense trobar-la. No és igual per a tothom i això fa que el que la troba toqui el cel amb les mans. Però com he dit abans, compte amb no trepitjar la llibertat dels altres.
    Ès tôt un poema per reflexionar molta estona.
    Una abraçada.