Llàgrimes

D'aquelles salades que rodolen per galtes.
De les que cremen dins
encara que humides surten.
De les que maten.
De les que criden.
De les que demanen ajuda
quan el cor s'encongeix
i es necessita de mocador,
per eixugar-les.
Llàgrimes.
De les que es pensen
que sols tenen els altres.
De les que et venen a buscar
sense avisar-te.
El refugi del dolor.
Un crit sord dins el cor
buscant consol
de braços,
que no importa mullar-se.
La fel en la boca.
Sol·licitud sense porta.
Allò que es trepitja
i no importa.
Sóc com el peix fora de l'aigua.
Com estranger en terra estranya.
La peça del puzle que falta
dins d'un trosset de la meva ànima.
Llàgrimes.
Records que s'intenten oblidar
però que a vegades surten a passejar
impunes a un sentiment
que desitjo ofegar.
Crec que el que avui em toca,
és plorar.