Llàgrimes als cristalls

Llàgrimes en els cristalls, avui m'acabo d'assabentar,
que les finestres també saben plorar,
doncs com plor d'un nen al plorar,
aquestes gotes de pluja em vénen a recordar,
que el dia ha perdut a qui saludar,
doncs la seva veu, la d'ella, avui s'ha anat a apagar.
Curiós és el que la vida em ve ara a ensenyar,
que 35 anys vaig trigar, a saber el que és estimar.
Covard després d'un silenci mai m'atreví a demostrar,
que al costat d'ella la meva vida hagués desitjat passar,
en el seu lloc, del meu es va dur, tardes de passeig, mil somriures i una rosa de cristall.
Ara la pluja s'acomiada, després silenci, doncs és el únic que en el meu ara viu.
Avui la seva veu serà el vent, i olor a mar serà el seu alè, per que no se si és amor això que sento, doncs ja no diferencio si m'emociono o em desfaig per dintre.
Ara entre paraules tot em dóna igual,
per que solament espero que el dia que déu em dugui,
al costat d'ella, al seu costat,
existeixi un racó, en el qual para sempre em pugui quedar.