lladrucs a la lluna

Un relat de: Capdelin

De vegades
penso el que sóc i el que podia
haver sigut:

Un noi educat,
ben vestit, ben parlat,
ben après, ben ensenyat,
cap de direcció d'una empresa

i no...

no com ara,
mal vestit, mal parlat,
mal après, mal estudiat,
simple aprenent d'ajudant,
fent l'amor sobre taules d'oficina
amb secretària de pas,
fent-me gran entre les seves cames.

De vegades
somio que veig aquests nois
ben vestits, ben parlats,
ben apresos, ben ensenyats,
caps de direcció d'empresa,

dansant, sí...

dansant al voltant del meu llit,
cantant cançons de protesta
d'una buida infantesa
contra mi,
amb dits amenaçadors
i traient escuma
de ràbia per la boca,
lladrant a la lluna

perquè...

malgrat tot, em veuen feliç.
En contra de la meva mare
i per ella... sóc com sóc!

Pinzell de Cezanne de natura morta
o membre del Club dels Poetes Morts?


Comentaris

  • uoooo[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 30-05-2005

    siguin qui siguis, ets tu, i això et fa especial, inimitable, i genial!
    Si fossis dels poetes morts...canviaries les normes perquè s'hi acceptésisn dondes tb, no??jejeje
    cadascú és com és, tu molt bé ho has dit, m'ha agradat el sentit de tot el poema, si senyor!!
    felicitats!!
    un petonàs amb Carpe Diem a pertot!!!
    salut i revolta
    Sílvia

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1305875 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )