"Litle Boy": Hirosima i Nagasaki

Un relat de: Josep Bonnín Segura

Cada sis d'agost, durant molts d'anys em passa quasi sempre el mateix. Tinc un gran sentiment de tristor perquè m'arriba el record de les 200.000 persones japoneses assassinades pel govern nord-americà presidit per En Truman. Fou el resultat de que l'avió de combat un B-52 de nom "Enola Gay " amollés sobre Hirosima la primera bomba atòmica feta amb urani enriquit, batiada com a "Litle boy"; a més, no sé si emprar el terme sarcasme, ja que traduït vol dir "petit al·lot".
Pot esser que s'hagi escrit sobre aquest fet, i també que tres dies més tard se'n tirés una altra sobre Nagasaki amb més de 100.000 persones assassinades. Si seguim una mica el curs de la història, i ens adonarem que l'excusa de què amb aquesta acció s'acabés més prest la Segona Guerra Mundial, fou totalment mentida. Els assessors de Truman no en veien cap necessitat de fer-ho. Però deixar la seva imprompta per demostrar que el poderiu militar nord-americà era el més superior, el va portar a fer aquesta aberració.
Tot el seguit d'estratègia per entrar en guerra en el pacífic contra el japó i recuperar illes amb una gran importància geo estratègica, va començar amb Pearl Harbour, quan deixaren amb el cul a l'aire una part de la tropa naval que estava ancorada en aquell port, i sense massa miraments deixaren que fossin bombardejats i executats(els seus propis marins) per l'aviació japonesa. Que es coneixia amb anterioritat el pla d'atac és prou conegut i a més ha quedat demostrat.
Aquesta mena d'actuar dels governs nord-americans, no és d'ara, l'han emprada prou sovint i sembla que els hi anat més que bé, per aconseguir els seus objectius.
Si ens remuntem històricament quan ells mateixos varen enfonsar el seu acoratzat "Maine" l'any 1898, en el port de l'Habana (266 marins assassinats), la teoria que més es sostén, és l'acusació que es va fer d'un atemptat de militars espanyols contra interessos nord-americans i tenir motiu suficient per declarar la Guerra a Espanya, intervenint en el conflicte Hispà-Cubà. Sabent la superioritat de la seva armada naval i així poder aconseguir les colònies espanyoles, sens que els hi costar un dolar. Mesos abans USA havia fet gestions, que no sortiren be, per comprar l'illa de Cuba. A Vedao tenen un memorial de record pels mariners nord-americans morts. Santa barra, déu meuet ¡.
I si ens situem molts més propers en la història, recordarem que l'11 S, l'atemptat contra les torres bessones i altres edificis emblemàtics, foren el motiu suficient per Busch, amb l'excusa de la seguritat en front al "terrorisme Islàmic", per declarar la guerra a Irak, amb el conte de les armes de destrucció massiva que no han aparegut per lloc. I amb l'actoràs Bin Laden entrenat als laboratoris de la CIA, ja que en un moment de la seva vida va fer feina per ells, i ara no dubtaria que continués amb la mateixa trajectòria. Sempre apareix el vídeo quan li convé al govern nord-americà. Ja vaig escriure que crec que els vídeos estan fets a qualque estudi de la Casa Blanca.
He començat amb el record d'aquella acció aberrant, però la meva intenció era posar sobre el paper el que realment va ocórrer, perquè, al manco per part meva hi hagi una constància escrita. De totes maneres hi és, perquè quan el president francés Chirac, començà altre pic les proves nuclears a l'atolò de Mururoa, li vaig escriure una carta oberta, on figurava que qui li endreçava era una es les persones assassinades el 6 d'agost de 1945, que sortí publicada com a carta al director en "El dia del mundo". (any 1995).
Quan esclatà la maleïda bomba "Litle boy", amollada quan hi havia el màxim de població civil al carrer (8'15 hs), es creà un sol i la temperatura en segons augmentà a cinc mil graus centígrads. Les persones que no es convertiren en pols, literalment s'encengueren. Després els sobrevivents foren agranats per uns vents que arribaren a més de 1600 km/h. Quan això va acabar, començà la pluja acida amb el nigul radioactiu enverinant-ho tot. Persones, plantes, arbres, rius, tot. Pensar en tota l'agonia que varen haver de patir aquelles pobres persones que cap culpa tenien, m'estarrufa i em torna posar de molt mala llet, malgrat la tristor impera.
Encara avui en dia hi ha persones amb tractaments mèdics arrel del que han desenvolupat d'aquella bestialitat.
Sé que no els retornaré la vida, i no havia arribat a escriure res mai sobre aquest fet, m'ho havia quedat per a mi tot sol, excepte la carta que he esmentat, però aquesta vegada he volgut retre un record a totes aquelles persones assassinades per intentar imposar un poder que encara avui en dia estem patint.
La conclusió és que per aconseguir el que volen diversos governs nord-americans, a més de sacrificar i executar persones d'altres nacionalitats, no han tingut tampoc cap tipus de mania de fer-ho amb els mateixos nord-americans. Això a mi m'indica que la gran potència mundial ha estat governada per descervellas, mentalment malalts, i per mostra tenim a En Bush, que ha estat el President nord-americà més votat en la història d'aquell país. Déu que ho entengui.
He fets molts d'al·legats a favor de la Vida i no em cansaré, malgrat que moltes vegades em senti un tant decepcionat de veure com la barroeria, la ignorància i l'estupidesa més supina, forma part dels qui, diuen governar el nostre planeta. De moment encara no he dit aquella frase, que fa estona s'estilà: "Aturau el món, que em baixo".


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Josep Bonnín Segura

Josep Bonnín Segura

407 Relats

921 Comentaris

537848 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Vaig néixer a Ciutat de Mallorca l'onze d'agost del 1952.
He escrit des del catorze anys.
Sóc un aprenent de poeta.

Col.labor a les revistes: "Furn-All-Lugg" i a "Espais...de res a poc", on s'ha publicat per fases el meu recull: "Cançó de l'home de les mans arrugades i altres poemes de llum" i just ara s'està publicant per fases el meu recull "Esbart de boires"

M'han publicat (abril 2007) el meu primer recull de poemes amb el nom de "Cadències quotidianes" Edit.Can Sifre-Col·lecció L'Argentera

Maig 2009 editorial Can Sifre-col·lecció L'Argentera-prosa, m'ha publicat el llibre de relats breus: "Sota la meva mirada"

He participat en dos llibres conjunts: "10x10 microrelats" Edicions de la Quadriga S.L. i a "Erotisme som tu i jo" editat conjuntament relatsencatala.cat/emboscall.

Febrer de 2008- es muntà una performance amb la seva professora de flauta travessera Ana Belen Sánchez , titulat "La flauta i la poesia", on es conjuntaren poemes , prosa poètica i música. Es feu a l'església de l'Hospital de Sóller.


r El projecte del llibre-homenatge a Miquel Martí i Pol està maquetat, tan sols pendent de correcció i impremta. Gràcies al 25 poetes i poetesses que han enviat els seus poemes. l'editor és en Toni Cardona, Editorial Can Sifre. El seu títol serà: "Flaires d'enyor". En memòria de Miquel Martí i Pol, un poeta del poble"

Novembre de 2010 he participat en el llibre "Garbuix de contes" editat per l'Associació de Relataires en Català i l'editorial Meteora; amb el conte: "Glasonia, Història d'una volva de neu" i molt orgullós d'haver pogut compartir el llibre amb diversos autors i autores als que tinc molta estimació.

Octubre 2011 Col.laboració en el llibre de diversos autors de poesia social i de denuncia "Tensant el Vers" publicat per Meteora amb la col.laboració de l'Associació de relataires en català. El meu poema és "El prodigi del poeta"

He participat en el projecte del meu amic-poeta Marc Freixas, el seu recull de poemes s'ha publicat amb el títol "El llarg camí d'escriure" .He tengut l'honor d'escriure l'epíleg i l'amic comú Vicenç Ambrós el pròleg. Des d'aquí vull felicitar a Marc, perquè ha aconseguit acomplir el seu/ un poc meu també/ somni.

Octubre 2012 particip al llibre conjunt "Llibertat" Associació de relataires en català, editat per Meteora, amb el poemes "Esclau silenci" i "Cadenes"
Desembre 2012 al recull de contes "Les estrelles" amb el conte "Starkia i la desaparició de les estrelles"

Estim la paraula, i escric perquè el món recuperi la sensibilitat perduda, retorni a la fantasia , i visqui d'una manera més lúdica la vida.Ja hi ha prou crueltat repartida.

Sóc terapeuta energètic. I treballo l'aromateràpia i el massatge. També la gemoteràpia i flors de Bach. Havent incorporat una teràpia energètica: Sanació reconnectiva
Fa 3 anys he fet la mestria de Reiki, mètode USUI.
M'encanta quasi tota la música , toc la flauta travessera.Admir a Miquel Martí i Pol
M'encanta el seu vers "Tot és possible, tot està per fer"

"És injust que el qui porta l'eterna cançó ho faci en veu baixa" diu un vers meu.


Photobucket - Video and Image Hosting
Salvem de l'esfalt l'origen del Vol¡

Si voleu contactar amb mi, el meu e-mail: jkeops@hotmail.com

El meu bloc: Poemes de'n Josep

El meu darrer bloc creat: "Jo et portaré la llum"
Jo et portaré la llum

R en Cadena

"Helena em va encadenar i jo he passat la cadena a Camps de tristor i a Itaca"

(descobreix què és "R en Cadena")

AQUEST RELATAIRE
AGRAEIX COMENTARIS SINCERS, CRÍTICS I CONSTRUCTIUS. TOTES LES OBSERVACIONS SERAN BENVINGUDES, SÓC AQUÍ PER APRENDRE I MILLORAR! GRÀCIES!