L'infern més dolç

Un relat de: Trossets del que penso
En desig contingut
segello la meva boca.
Si et digués el que de tu vull
prohibit em quedaria
per la resta de la vida.
I no sabria que fer
amb tanta energia
després de tocar-te.
M'encens amb la mirada
quan em menges l'esperit
i sento com la teva ànima
es deixa obrir camí.
Reconec que serà difícil
oblidar la màgia dels teus dits,
el gust de la teva boca
i l'essència dels teus sentits.
Però això és l'efervescència,
la passió de l'instant
el que em fa recordar el que sento
quan tens el meu cos,
entre les teves mans.
I si dir-te que en vull més
és pet tu pecat,
ho sento.
Per culpa teva
no hi ha infern més dolç
on em vulgui continuar cremant.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer