L'illa dels records

Un relat de: aura

Ahir vaig veure l'illa en pantalla, per atzar; els paisatges de somni paradisiac, les pedres de la bogeria i els camins secs de pols que condueixen al somni permanent. Aquestes visions, peró, no han estat prou com per decidir descriure'ns, assassinar-nos o enmarcar-nos; vaig necessitar la trucada de l'etern amic perquè la causalitat em teixis l'estomac. Ell és a Flòrència, ell és on vem viure l'introducció del conte, jo extreñada, latent, i tu…¿potser amb l'inconciència dels rellotges ?
Recordes l'illa ? ens vem retrovar al mar on la quietud és inexistent. Mentres treballava a Guaraxas, envoltats de peix podrit i ambient carregat. Amb els primers petons recordo la barra separant-nos fent ús de la seva especial lúcidès material, present com havia estat anteriorment d'encontres fracassats. Parlavem poc mentre jo fracassava en l'intent de reviure les accions que la meva memòria ja havia desfigurat i tu, desorientat, atent, intentaves cercar terra ferma. A l'illa les hores i els minuts se succeixen sense ordre de tal manera que sen's condueix a un estat letàrgic permanent on el caminar es fa feixuc si l'alegria no desborda. Els dies van ser llavors còmplices de la meva aproximació preestablerta ; necessitava tornar enrere on l'èxtasi truncat era la nostra inèrcia i els teus ulls felins petien pel meu rostre. A l'illa tu ja no hi erats, si més no ja no hi erats com jo et volia, tendre, jove, intens. Jo t'havia tenyit de rencor, malesa, de tots els meus supostas pecats. Et vaig convertir en l'arma de la meva infelicitat. Encara ho ets.

Finalment, una nit vaig aconseguir el teu sexe ràpid, en silenci forçat, com sempre, sense orgasme per part meva ; no el vaig sentir, potser estava massa enfainada forçant-me a sentir la bruticia de l'acte, la culpa i els pensaments successors. Et devia fer mal, a l'albada, quan la bomba va explotar i els tocs a la porteta van ressonar en el nostre son innacabat. Qui era que no comprenia la situació, era jo ? si hagué sigut valenta hagués fugit de Formentera.

M'esperaves a plaça Catalunya, de nit. El primer error comès devia ser la meva indecisió en la nostra primera trobada en territori català. El vaig portar a ell i al seu cotxe. Prequè ? potser el vaig considerar la meva conciència i la meva coartada cap a tú ; si ell hi era, si tu el coneixies i el tenies presenten jo seria capaç de fabricar molt fàcilment la meva petita venjança que devia coure dins meu ja desde la citta romana. Ja ens odiava llavors. Ens vaig odiar desde d'aquell moment en que et vaig venir a buscar a la plaça de Roma sabent que no t'hi trobaria ja, que haviem canviat de territori i que els detalls ja no omplien la narració, no podien ; Miquel Angelo ja no ens observava desde el telescopi, el jambé ja no penjava de la teva espatlla i jo no tenia la cara rosada.
Podria haver cregut que no erats tu, si m'ho hagués permès, en aquell instant de retrovament, t'hauria mira't amb despit per la patent imperfecció que t'allunyava tant del meu personatge atemporal. La plaça bullia de sol i gentada eufòrica per la gran arribada del papa i nosaltres drets al bell mig, ateus però gens ascèptics, abraçant-nos, medint-nos, reconstruint-nos, et vaig haver de tornar a configurar. No vaig saber reconduir el que la meva imaginació havia reconvertit en història ; ens va faltar emoció, whisky a la sang i aquest devia ser l'inici del meu odi i la meva passió curcada, cap a tu, degut a la meva inantil tendència a exculparme del paper d'antagonista.
Ens vareu conduir per carrers estrets i molt foscos, pels carrers de la roma moribunda i agònica ; recordo com ens va envoltar la pura indigència durant aquelles dos hores, però no m'afectava, jo havia fet una aposta, i donaria la vida per ella.

Potser m'equivoco en intentar reconstruir la història. M'han dit que existeixen dos vies per a la peregrinació cap a l'absurd, jo he utilitzat la repressió.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

aura

4 Relats

8 Comentaris

13271 Lectures

Valoració de l'autor: 8.67