L'horitzó... aquell

Eres el meu únic horitzó
Tan blau
Que m'enlluernava.
Als meus ulls
Tan perfecte
Que no en volia cap més.
Fins que un dia
Es va fer de nit
El blau es va enfosquir
I tot ho va engolir.
Cada cop, els dies eren més curts
I les nits més fredes.
Dies, mesos, anys, vaig esperar
Que els meus ulls topessin
Amb l'horitzó aquell
Fixant la mirada pacientment
Creient que el temps em tornaria
Aquest regal del cel..
Però res.
Mai més, em vaig prometre...
Encara que, de vegades
Com per equivocació
Cerco, al blau del cel
L'horitzó...aquell.