Enyorança

Un relat de: nareb

Se m'emporta, idomable
Com una onada gronxadora
Prometedora i dolorosa
Repleta de records agonitzants
Que intenten, que volen
Que supliquen
Xiuxiuejant-me
Paraules divines
Que els permeti eixir...
Per fi.
Però no els ho permeto.
No tinc espai.
Vull somiar
Sense ella
L'enyorança
Del que no sé recordar
I tant, em malmena
El cor i l'ànima
...I el meu cap s'atabala
I la meva sang s'esvalota
I la meva pell s'esgarrifa
I la meva fe tremola
Perquè si no és hora
L'inconscient vetlla
El camí és apaïsat
Vaig descalça
Crèdula i nafrada
Intentant copsar les hores
Que se m'escapen
I maleïnt els anys
Que sumen els acaballs
Que tothora tornen a començar...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer