L'hora estranya

Un relat de: -

En aquella hora fosca en què la llum del sol s'esvaeix sense remei, en que les ombres confonen els contorns, i els ulls han de fer un esforç per endevinar el que veuen, en aquella hora del final del dia, que és l'hora primera de la nit..., el sobtat silenci de les remors quotidianes dona pas, amb intermitències, als cants dels grills, i les orenetes es retiren subtilment deixant el cel en possessió dels ratpenats..., la brisa porta la olor de les primeres flors nocturnes...; tot sembla possible en l'hora de l'encant... En aquella hora estranya en que tot canvia... em pren el neguit, m'estremeix un calfred... i em domina l'ànsia... Sento un lladruc llunyà, un altre que el respon en la distància, una persiana que algú abaixa, unes veus confoses, un motor que s'allunya..., la blanca estela d'un avió ha atrapat el darrer raig de sol... ‘on deu anar?'..., el silenci ressona... El cel que s'enfosqueix per moments m'atrau poderosament..., jo espero la quimera de que una ràfega d'aire se m'endugui..., fantasiejo amb la sensació de volar..., de sobte, m'entrego a la màgia de l'instant fugisser i crido...; crido en la penombra del capvespre, esquerdo el silenci naixent amb un crit llançat vers la infinita fosca celeste, per damunt de la negra muntanya que m'oculta l'horitzó, un crit rasant sobre el perfil d'arbres llunyans retallat contra el cel cobalt, un crit que, foradant els núvols, s'eleva i es perd entre els primers estels lluents que s'albiren, un crit... que llanço amb força perquè duent quelcom de mi, travessi temps i espai i fugi enllà..., i fugi, i fugi, i fugi…

Comentaris

  • Un relat...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 06-07-2008 | Valoració: 10

    ...que no és el d'una novençana, com li deies a Unaquimera, sinó d'una persona que ha llegit molt i sap escriure, et diré que millor que jo.
    És l'hora estranya, l'hora del capvespre quan el sol se'n va i la llum de la lluna i la lluentor de la nit amb la seua humanitat de colles unides sota la nit d'estiu fan el seu ball antic i sensual de l'amor, un gran relat en el que el desig primer i últim és el de la fugida, cap on? potser cap a tu mateixa, cap a nosaltres mateixos, és en el retrobament de nosaltres on trobarem tota la nostra alegria. Molt bo, de veritat.
    Petons de Vicent.

  • Sí, una hora estranya...[Ofensiu]
    rnbonet | 20-06-2008

    ...una hora canviant entre dues hores; un canvi que es nota ens els colors, en els sons, en l'ambient.
    Aconseguda la descripció. Potser, un abús de punts suspensius (una pareciació personal, res més).
    Salut i rebolica!

  • Entre el dia i la nit [Ofensiu]
    Avet_blau | 20-06-2008 | Valoració: 10

    Hi ha uns instants ,
    entre el dia i la nit
    en que es confonen els colors :
    el dia perd la llum i l'amor
    i la nit guanya el dubte i la por;
    Llavors s'adormen les consciències ,
    amagades en la foscor .

    Avet

  • Encantat de viure l'hora estranya[Ofensiu]
    Epicuri | 20-06-2008

    Una prosa molt visual que es confon en un poema, com la tarda es fon a la nit.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de -

-

73 Relats

288 Comentaris

69845 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
No hi ha volta enrere.
No puc deixar de sentir ara.
No sóc la mateixa,
estic creixent de nou...

(Vaig haver de fantasiejar
només per sobreviure).


Si algú vol contactar amb mi, pot fer-ho al e-mail:

derosella@gmail.com