L'home global

T'he vist parat,
Amb el coll prim,
Aïllat a la bombolla
D'un passat esgotat.

No feia fred, aquí,
Fora,
Però tu tremolaves,
Com rutinàriament.

Amb esforç m'era possible
Detectar el teu moviment,
Quasi nul, fet d'èter,
Fantasmal i esborrat

Aleshores, t'has aturat,
Miraculosament, t'has aturat
Semblaves immòbil, però
Tio!, t'has aturat.

Amb quina força camines?
Amb quina arrossegues
Tants quilograms de llenties,
I de tabac,
En cartró bescanviable?

Prems un timbre.
I ara, per qui prems el timbre?
Qui a lo alt t'espera?
Tot i essent un drap,
Qui no s'ha oblidat,
Encara,
De la teva gana?

Deixes al carrer
El carro
Que ningú no furtarà.
Puges patint, tio
Amb un glop agre a la gola
Algú, tan gran com tu,
Amb bordats a la bata,
Amb el pel ral,
Amb la mirada rovellada,
Obre una porta de segles
Amb un esforç inaudit.
Mentre, tu, somrius.
I sembles agraït.

Amb un sospir,
Sense paraules,
Venes blaves es creuen
Envoltades de capses,
I de revistes velles

Llavors marxes,
També sense paraules,
Rutinàriament tremolant,
Embolicat per la misèria,
Amb passos freds,
I amb l'únic pensament:
Manquen tres visites
Per un plat de sopa.