L'home del Nord

L’home del Nord

L’home del Nord ha arribat
i amb la seva gran testa
ha fitxat els ulls al mar

Antigues galernes l’hi tornen al cap
com aigües braves
solcant les rieres de l’anima

L’home del Nord ha arribat
i escolta la remor del vent
que li udola contes de l’altra riba

Espera la claror del dia
per enlairar-se com gavina
i abandonar esta terra

Espera la llum esmorteïda
que s’emporta els records
que separen la seva existència

L’home del Nord ha arribat
ha deixat pors i rancúnies
el seu camí s’acabat

L’home del Nord ha claudicat
d’este i de tots els mons
i així empren la travessia

Alliberat de qualsevol mal
navega per sublims paisatges
en immenses perspectives

L’eternitat del seu gest
es gronxe pendulada
dibuixant cercles de llum.

L’home del Nord ha arribat
i en la quietud d’un capvespre
ha escrit la paraula adéu a la sorra.