La nit del navegant

Reposa la nit bella al seu llit
d'estels pinta i sospira de quietud
i més enllà s'escampa
travessa l'infinit en busca de la llum
pos amor i vida l'hi en dóna.
però en llarg viatge mor en el temps.

Qual veler s'endinsa a les aigües
d'aquests mars i oceans tan propers
camins de la nostra innocència perduda
i es així com en virtuosa consciència
recordem als nostres.

I mirem per fer-ho
amb els ulls del nen oblidat que varem
deixar cluc en recondits llocs
on no hem deixat petjades, ni camins
on no hem vist sense ceguesa
ni hem sentit sense tendresa.

Reposa la nit bella al seu llit
d'estels pinta i sospira de quietud
i més enllà s'escampa
ara per donar vida a cada cosa
que veuen els teus ulls.

Perdura en vostre lo pensament
i en somnis lentament s'allunya
el temps passa i el veler segueix
solcant els inconfessables secrets
de la teva mirada.

I per fi en un altra versió
de nosaltres mateixos
i sense que la vida
ens hagi posat nerviosos
prenem viatge cap a l'est
per veure sortir un nou dia
a les platges de l'albada.


Ferrán Cavaller