L'home de suro

Un relat de: tres pams

I vaig pensar cada nit en ell, en l'home que va desaparèixer de la meva vida , com el canvi d'estació.
Dia, flis flas, nit.
Un dia, sense canvi d'estació, de mig dia a tarda.
Apareix.
Ell.
Jo
Desapareix-lo.
L'aigua marcà distancia, del temps ofegat del rellotge de sorra de fusta de pena de mi, jo.
Que passa, pensava ella.
No res, de molt passa.
Passa molt.
Un burro por tu casa, passa
Calla!
Calla tu , deixa'm en pau
Estic boja, el cap es va quedar allà i jo aquí, i tu mes lluny.
Un senyor al mig del mar, del "osea-no", deia, tia, osea, no , no molas.
Vaig posar ulls com cocos, li vaig tirar una pedra, i ells es va enfonsar
Xof, feia, xof va fer, xof farà...
Tan va flotar , que mai va arrivar a tocar terra.
Ell estava pàlid, totalment, de color blanc.
No parlava i timbalejava el seu cos al ritme que marcaven les onades que els vaixells amarrats produïen amb el seu "vals de vaixell trist avorrit lligat"

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer