L'hivern, malgrat l'estiu, sempre torna.

Un relat de: Júu
Quan et llevis un matí i la trobis a faltar no la vagis a buscar; ja no hi serà.
Ja no hi serà per abaraçar-te de la por i protegir-te dins dels seus braços...
Ja no hi serà per animar-te a tota costa i transformar en blau turquesa i verd esperança tot el que veguis de color negre.
No hi seran els seus dits que mai es cansaven de resseguir la teva pell de dalt a baix fins conseguir que t'adormissis.
I ja ni hi seràn tampoc aquells ulls bojament enamorats de cada raconet del teu cos;

S'haurà cansat ja, d'esperar el que sap de sobres que mai arribarà.

Ella sempre ha sigut una dona d'hivern, enamorada del fred esquivat per abraçades, cançons boniques a cau d'orella i nits entre mantes i peuets;


L'estiu és bonic, fàcil i senzill; alegre, feixuc, calorós i mandrós. Ple de vida activa i mil coses a fer; però ella no entra dins dels teus plans.


Però l'hivern, malgrat l'estiu, sempre torna, sempre... i sense ella pot ser molt fred.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Júu

Júu

11 Relats

20 Comentaris

7571 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
De vegades escric.
Escric bocins de mi, del meu dia a dia...
I t'escric també a tu;
t'escric tot el que mai per por, et podré dir.

Més de mi a:
http://instagram.com/lletretes
http://instagram.com/juuu.julia