L'habitació

Un relat de: Bolet

Em fico a la meva habitació,
al meu món, al meu espai.
Tot l'exterior desapareix,
tot deixa d'existir.
Ara només sóc jo.
I l'habitació es transforma
i forma part de mi.

Deixo estar les bosses, el rellotge...
em trec les sabatilles i em poso el pijama.
I ara toca fer voltes per l'habitació,
engego l'ordinador, poso la música
i començo a cantar.

En aquest ambient, en aquesta situació;
amb aquest cansament, amb aquesta sensació;
on la felicitat flueix, on la comoditat m'envaeix;
em dirigeixo al meu llit, començo a somiar...

I ara tot perd la forma, la vista es fa borrosa;
només sento el flaire d'aquests llençols
i la seva suavitat que m'acaricia la pell.
El cos es relaxa, les parpelles es tanquen,
el llit es fon amb mi.
I el coixí em diu tot xiuxiuejant-me a l'orella:
"bona nit".

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: