l'estel

Un relat de: Atlàntida

Quan al cel miris

i veigis un estel brillant

pensa que jo

també l'estaré mirant.

Comentaris

  • SI ÉS QUE MIRA...![Ofensiu]
    Capdelin | 23-12-2004 | Valoració: 9

    perquè n´hi ha que no miren al cel, només miren el terra, per si hi ha algun euro anònim...
    ( és broma )
    per cert... TU deus ser l´estel, oi?... perquè si ell mira al cel i et veu... has de ser tu aquest estel lluminós, bonic, seductor... ( també és broma)
    i si jo miro al cel... et veuré també...? ( prou de bromes!!!)
    m´encanten els poemes curts, amb una vivència o centre d´interès únic = poema unicel-lular ( no sé que em passa avui... que tot em surt humorístic )
    Felicitats ATLÀNTIDA... enfonsada al mar ja fa temps.... prou i adéu...!
    Bon Nadal!!!

l´Autor

Foto de perfil de Atlàntida

Atlàntida

33 Relats

108 Comentaris

68022 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Vaig néixer al Vendrell un diumenge al migdia d'un 29 de Novembre de 1959.

El que m'han portaria a una illa deserta?
Piles i piles de llibres de psicologia, creixement personal, medicina i d'altres dels que algú anomena "raros".

La meva cita preferida:

SI PLORES PER PERDRE EL SOL,
LES LLÀGRIMES NO ET DEIXERAN
VEURE LES ESTRELLES.

De R. Tagore.
Que un dia vaig trobar a l'agenda escolar d'un dels meus dos fills.

Jo també estic contenta d'estar entre vosaltres, i os desitjo lo millor per cada un.
I una abraçada ben forta.
angelscavi@hotmail.com