L'estany d'Ivars

Un relat de: Trossets del que penso
Em van explicar una història
d'arbres sense fulles,
de branques seques i arrugades,
que en mig d'un estany descansen.
Pensen ingenus,
que banyades per l'aigua fresca
les seves fulles,
tornaran en primavera.
Ells així es quedaran
i no ho saben.
Doncs la seva bellesa
sempre serà,
el que mostra la nuesa
que els nostres ulls no veuen.
No hi ha res més bonic
que no intentar disfressar,
el que tenim,
per naturalesa.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer