L'estadística

56

- Parlem ara, seguí en Solleres, de l'estadística i la numerologia. No vull que penseu que hi tinc alguna animadversió d'antuvi envers aquestes matèries. Penso només que se'n fa sovint un abús intolerable. I en això podem incloure una munió de disciplines de les ciències i les lletres, perquè també els economistes i altres gents se'n beneficien. I tanmateix els nombres són una mera abstracció, sense cap contingut per ells mateixos. De que serveix donar una dada si no va acompanyada d'un discurs? Massa vegades hi va acompanyada, i per aquesta raó es vol fer servir la dada com a arma llancívola, al cap de l'adversari, en tota mena de tribunes i faristols, com si es tractés de pedres. Aquesta gent que esgrimeix la dada com si fos un tall esmolat i la clava en les ments de l'auditori em semblen refusables, censurables fins i tot. Perquè la dada en si mateixa no constitueix res, per molt que colpeixi la seva pronúncia. S'ha de tenir molt en compte que les quantitats són sempre relatives, que cal fer comparances per tal de donar-lis algun sentit, sense les quals no tenen més que el seu valor numèric. Recordo els temps de l'escola i com aprenia sense ganes les taules de multiplicar. Aleshores ja va començar la meva batalla amb les xifres. I ara haig de veure com als diaris emplenen columnes senceres de grafies numèriques. M'he d'empassar tota aquesta pretensió, perquè no és altra cosa que voler passar per assabentat el que mou els columnistes a donar profusió de dades. Sense més interés que el d'espaterrar ens diuen els morts i els vius i els que venen i van, només perquè pensen que les xifres comparades amb la teva escala de veïns o els membres de la teva família et semblarà molt alta. Mai no les volen acompanyar per fer-les vàlides. Així estem encerclats de continu pels comptes de resultats, on es parla de centenars de milions, o de la sinistralitat, o els anys que feia. Totes aquestes dades no serveixen per a res a la vida quotidiana, són bajanades que s'inventen alguns per tal d'atreure l'interès sobre ells mateixos. Perquè volen assegurar la seva columna al diari. Aleshores es treuen de la màniga tots aquests recomptes per omplir-se la boca. En realitat fan un magre favor a la veritat, que surt perjudicada d'aquest ball de xifres, perquè en el fons per saber el que passa no cal remetre's a informes o a fulls de càlcul. Les estadístiques emmetzinen la realitat amb les seves afirmacions encobertes i la seva tendenciositat. Però això ja es tot un altre tema, perquè quan es tracta d'un sondeig hi ha una intencionalitat específica en voler enganyar. Ja no es tracta de comptar esdeveniments, de fer la suma d'una columna de resultats, d'enumerar les incidències, ara es tracta de fer una manipulació deliberada de la realitat, de fer-la aparèixer com el que no és, emmotllada a les pròpies expectatives, de faisó tal que sembli que el que nosaltres pensem ho pensa una majoria al mateix temps. Hi ha empreses que s'hi dediquen. Però tornant al nombre i tornant als records d'infantesa, encara no puc entendre com poden torturar el seny dels infants amb aquests abominables aprenentatges de càlcul que després acaben per no servir per a res, que queden en coneixement teòric i res més. Seria més productiu per a la societat que s'aprenguessin les matemàtiques avançades de bon començament, i no tanta feina de quadern. Val a dir que els columnistes es fan un tip de posar números, de fer-los ballar com titelles, per aconseguir que apuntin d'una manera soterrada cap als seus plantejaments. Aquesta és la millor manera de tenir raó, dur al darrera un batalló de percentatges que ho demostrin, que avalin la postura d'un mateix, la que vol defensar. Així ho fan molts que a manca d'argumentacions es perden en numerologies que no treuen cap a res. Perquè abusar dels números els fa perdre el sentit, aconsegueix que sonin a buit, com una cisterna buida a la que es copeja amb un pal. Així sonen les afirmacions de molts que fan servir xifres i resultats. Perquè en el fons no saben del que parlen. Tan se'n dona deu que quinze, cal saber de que es tracta, quines coses s'estan manipulant amb el discurs, que és el que s'hi té entre mans. Altrament es corren riscos innecessaris, de fer el ridícul per exemple. Val a dir que hi ha edificis senceres a les ciutats en que tothom que hi viu es dedica a la manipulació numèrica, en major o menor mesura. Sempre amb la calculadora a la mà, amb els ordinadors encesos, deixant que les dades parlin per si mateixes, sense fer cap esforç per verbalitzar-les. Perquè el culte al nombre ha arribat molt lluny, ara mateix ens hi capbussem, i molts cops no es veu altra sortida que negar de números les mitges veritats per fer-les passadores. Així es pot arribar a les conclusions que hom vulgui, sense cap mena d'esforç, sense grans sacrificis, amb convenciment. Els polítics són experts en aquesta mena de maniobres. Amb les dades parcials fan meravelles, mai no donen l'escenari complert, això seria adonar-se de les incoherències que presenten com a veritats, saber d'elles en profunditat. Cal donar les dades de la manera més compartimentada possible, per amagar les conclusions que transcendeixen i imposar les barrinades per les seves ments malaltes. Així es pugen al faristol i comencen la tirallonga de números inconnexos que no venen a tomb i que no convencen. Sembla que la sonoritat de les deu xifres tingui una sonoritat especial, amb totes les seves combinacions per formar els números, que hagin de convèncer pel seu mateix misteri, que manipular-les sigui cosa de gent intel·ligent, especialment dotada per fer-les anar. En realitat l'exactitud no condueix sempre a la veritat. A voltes si, en el cas de polítics i banquers, mai. Aquest és un altre tema. Què fan els directius de més alçada per a convèncer els seus associats? Els maregen amb un ball de xifres que faria espantar un físic teòric, que si els guanys, que si els mercats, que si els resultats i els balanços. Tota una espiral de percentatges i de sumes, per tal de desviar l'atenció de la seva mala gestió i el seu afany rapinyaire de lucre. Perquè si les corporacions tenen resultats positius no és perquè facin tots aquests exercicis de recompte, sinó perquè tenen avidesa per explotar i robar. Em direu que m'ho miro des del punt de vista més extremat, potser teniu raó. El cas és que s'abusa molt dels números i que se'ls hi dona una valoració que no tenen en si mateixos, com si la seva presentació servís alhora de premissa i conclusió, com si el sil·logisme fos complert només presentant una dada. Que sovint es tracta d'un compendi de comparacions i de formatges que fan venir basques als estómacs delicats que apreciem la veritat. Bé, potser faig un gra massa amb aquesta afirmació perquè jo no l'aprecio tampoc tant la veritat, i tot i això vull quedar-me amb aquesta idea: que la totalitat de les xifres perden el seu sentit isoladament, que no es pot anar pel món amb un ordinador plegable dient a tothom el que ha de pensar i el que no només en funció d'uns gràfics incomplerts o d'altres representacions inexactes de la realitat, que les coses són més complicades que no ens pensem i que per aquesta raó no es pot simplificar tot en la suma d'una columna. Cal parar atenció a les afirmacions que es fan, i més si estan basades en estudis experimentals esbiaixats, perquè les paraules un cop dites no es poden retornar a la boca, i queden per als arxius i per a la història.
El senyor Escofet sentia parlar en Solleres entre divertit i sobtat. Les seves paraules li semblaven escometedores en demesia, trobava que tractava la pobra matemàtica i les seves derivades d'una manera injusta. Es decidí a intervenir en la seva defensa.
- Jo no faria res a la meva empresa sense números. Com et penses que podria fer quadrar els balanços si no tingués eines útils com l'ordinador i el llibre de comptes? De cap manera no podria fer tirar endavant la fàbrica. Tothom al carrer. És necessari que es facin càlculs, i sovint les dades colpidores que llegim als diaris en fan reflexionar. Les dades de mortalitat a les carreteres són molt importants. Estem parlant de vides humanes, de persones la trajectòria vital de les quals queden estroncades. No cal comparar-ho amb res, només el nombre ja expressa el sentiment de rebuig. Fa pensar en la quantitat de drames humans que hi ha al darrera. Normalment aquestes xifres que ens donen ens ultrapassen. Qui pot imaginar-se una cinquantena de morts, o un centenar, quan a l'enterrament de la tieta sentim una tristor profunda? I no parlem d'altres familiars més directes. Podem imaginar l'amuntegament de tantes morts, de tantes vides estroncades? Convinc en que molts cops sovinteja la tendència a ajuntar peres amb pomes, de fer conjunts de coses que no es poden conjuntar. Això no ha de treure el valor dels recomptes, perquè alguns n'abusin no es poden vilipendiar en conjunt. Cal examinar cada cas per separat, aïlladament, per veure fins a quin punt s'està fent un abús. I torno a fir que hi ha números que són eloqüents sense ajudes, que no necessiten d'amaniment per tal de fer la seva feina, que escruixen només pel seu valor i adjectiu. També el nombre d'acomiadaments a una fàbrica esborrona. Perquè hom pensa en totes les vides que es veuran afectades en totes les famílies que perdran potser els ingressos principals. Que hauran de sobreviure de males maneres. Aquestes coses les poden expressar els números per si mateixos. Quan es tracta d'històries humanes l'enumeració no constitueix fredor i mentida sinó molta escalfor, perquè ve a representar el patiment comparatiu en relació al propi, perquè multiplica els sentiments pels de tota la gent implicada. Per tant no es pot dir que només hi hagi mentida i fets reprovables en l'empra de números. A la meva fàbrica en necessito contínuament. Haig de saber quin és la producció, quantes peces surten per hora, per minut si cal, quants quilos de què es gasten, on van a parar, quin és el seu rendiment en metres quadrats,
quantes teles. Sempre quantificadors a les preguntes. La qualificació té poc a veure amb una empresa. Com a molt té utilitat només en moments puntuals. La resta és un recompte d'events, de coses que passen seriadament, que cal numerar i anotar. El funcionament de la fàbrica seria un desastre en tots els aspectes sense recomptes. Primer pel que fa al funcionament purament mecànic de la cadena de producció, i per altra banda pel que fa a l'organització burocràtica. Calen números a les oficines, per poder prendre decisions. Jo no faig una tria si no tinc davant de mi un bon assortit de dades, que em ratifiquin en l'escaiença de les resolucions. Un cop es té el determini ja no es pot fer enrera. Seria un contrasentit que minaria el respecte que em deuen els meus empleats. Per això necessito dades.


57

- Jo també els necessito els números, començà a parlar en Procert, per fer els mesuraments i que tot quedi a lloc. No me'n sortiria si no tingués el meu regle i altres eines de mesura. Per això no descarto del tot la importància de la numeració. Si bé és cert que de vegades, o tot sovint, se'n fa un ús abusiu per part d'alguns professionals, que després pretenen tenir raó en base només a aquestes xifres inexactes. No es poden plantejar els problemes cabdals en relació a uns recomptes que no entén ningú. Perquè jo dubto que hi hagi cap comprensió de les grans xifres per part dels especialistes. Només les fan ballar, com qui pesca truites, a veure que pica. Quan aconsegueixen enganxar-te a l'ham ja has begut oli. Estàs perdut. Et marejaran amb tot de conclusions o pitjor encara, amb tirallongues de dades sense volta ni solta. Hauria d'estar prohibit per llei que et poguessin assaltar per donar-te dades. És un atracament moral. Per altra banda val a dir que a pesar de tot les xifres són entenedores si no s'escupen. Perquè no seria el mateix un informatiu si no aboqués a l'espectador profusió de dades i de recomptes de tota mena. És imprescindible que la gent sàpiga quants morts hi ha hagut en aquest o aquell succés, perquè sempre les notícies són millors si hi ha pèrdua de vides. I si s'està parlant tot sovint d'una mena d'esdeveniment, del tipus que sigui, resulta natural fer-ne un recompte cada cop que es dona un nou cas. Això és aplicable a moltes notícies. Aleshores la xifra no resulta buida, perquè l'enumeració sempre ha estat un passatemps entretingut. Quan la gent no sap que fer o ha de recuperar la calma compta fins que li arriba la sopitesa un altre cop. Així hi ha molts que poden passar el dia, que se'ls faria costa amunt si no ho fessin. Per això cal no bandejar tan ràpidament els nombres i les seves combinacions. Per bé que cal assumir que hi ha molts que n'abusen, que senzillament s'omplen la boca de coses de les que no saben un borrall, de les que no coneixen el fons, només els accidents. Així es poden fer afirmacions d'allò més extravagant, i no hi falten els que les fan, per molt que semblin absurdes, per colpir o espaterrar, tan se val. Sempre tenen a la boca un munt de xifres que apunten en una o altra direcció, fins i tot als tribunals de justícia en fan servir, sense rigorositat ni miraments. Tot val fins presentar números ambigus per tal de fer-se amb la raó. D'aquests hi ha munions que hi campen pel món, sempre disposats a llençar-te per la cara les seves dades, de fet-te veure que ets pitjor que una tifa de vaca només perquè no tens estudis. A mi em passa sovint. Alguns ecologistes opinen que les fustes que es fan servir són de dubtosa procedència, que són il·legals. Com si un arbre pogués estar fora de la llei! Però això no té res a veure amb el que estàvem parlant. Els números són molt importants pels polítics, el pes de les balances decanta cap a un cantó o un altre. Segons el que diguin les enquestes es prenen els determinis que modifiquen la faç del país, el seu visatge pot canviar com de la nit al dia per culpa d'uns numerets de més o de menys. Aquesta gent té molts assessors que contínuament els estan dient el que pensa la gent i quanta d'aquesta gent pensa cada cosa. Així poden construir els seus pensaments. Em sembla una manera absurda de manipular-se i de ser infeliç. No es pot abordar amb garanties la felicitat sense idees pròpies. Tampoc vull dir que jo en tingui tantes, ni que les que tinc siguin veritablement meves, que potser l'anàlisi d'algun expert arribaria a la conclusió que les meves idees pertanyen a algú altre. Amb això de la propietat mai no es pot saber, avui dia que es pot tenir propietat de les coses més impensades. Les xifres manen en molts aspectes, perquè tothom comptabilitza per tal d'agafar un camí o un altres, de fer les seves tries. Tornem a la balança, que es vincla cap a la dreta o cap a l'esquerra. Sempre en un equilibri inestable. El ball de xifres ho determina tot. Després només cal esperar el resultat. Així ho fan els economistes, els directors de diari, els executius de les corporacions i multinacionals. No arriben a resolucions per mitjà de l'aplicació de la lògica, tot al contrari. Fan servir els pesos dels diferents elements que consideren que poden intervenir en el judici. Llavors els comparen i segon cap a on es decanti el conjunt van en una direcció o en una altra. En aquest sentit la dictadura de la numerologia és absoluta. No hi ha cosa en el món que es decideixi que no sigui per mitjà de complicades estadístiques i recomptes de tota mena. Sembla que és l'única manera de salvar l'abisme de la responsabilitat. Pel que fa a mi no tinc aquesta mena de problemes, donat que a la meva feina no haig de tenir més determinació que la de tenir la feina llesta a temps, després d'haver treballat les hores que tocaven. Aquesta és la meva única prioritat. No faig càlculs sobre cap pes, doncs assumeixo que la fusta o el ferro seran capaços d'aguantar tota l'estructura. Mai no se m'ha ensorrat cap obra meva, encara està per arribar el dia en que això passi. Per això no cal que faci cap suma pel que fa a la distribució dels elements. Hi ha unes normes, seguides les quals no hi ha res a témer. Els clients ho saben, i si no ho saben jo els hi faig saber. Les cadires han de tenir quatre potes, els tamborets tres, els mobles de cuina van dessota el marbre. Es tracta de tot un seguit de coses que cal tenir en compte i que formen part de la tradició. Aquí no hi ha cap innovació possible. I per aquestes raons m'evito de fer càlculs de distribució de tensions i masses. No m'haig d'amoïnar per les numeracions. No em cal per fer bé la meva feina. Faig les coses com cal i punt. Els economistes si que en necessiten de càlculs, per poder justificar-se normalment. Així prenen la determinació de fer fora centenars o milers de treballadors. Perquè s'ho diuen els números. S'ha de ser poca-solta per pensar d'aquesta manera. Com si uns resultats amb l'ordinador fossin prou per decidir el futur de les persones. Pensen massa en aquests procediments, els fan servir sovint, amb resultats descoratjadors. Perquè no hi ha cosa pitjor que et facin fora de la feina per culpa d'uns balanços, perquè ho ha dit un ordinador, perquè uns programadors han introduït unes regles en comptes d'unes altres. I mai no surt despatxat el president de la corporació. Aquest ho té tot a favor seu. Per això ni m'agraden ni no els números. No em fan fred ni calor. Els faig servir quan em poden ser d'utilitat i els bandejo quan no. Tothom hauria de fer el mateix, viuríem en un món més feliç. No pot ser que ens capfiquem a calcular les dades contínuament, com si fossin la solució o marquessin el final de les coses. Cal categoritzar també. A les llibretes dels programadors hi ha centenars de números, amb significats d'allò més variat. Ells sabran perquè els fan servir, amb quines intencions inconfessables. Perquè s'ha de tenir barra per justificar-se un mateix, parapetar-se darrera uns innocents números, que només compten quantitats i fan relacions entre ells. S'ha de ser pocavergonya per fer servir excuses a l'hora de fer fora centenars o milers. No pot ser que sempre en tingui la culpa el feix de números. En això haig de donar la raó al company Solleres. Tanmateix no puc estar-me de fer servir els mesuraments en la meva vida més quotidiana, i a més per a moltes altres coses. Els diners es compten, les llenties es pesen, les fustes es mesuren. Totes les coses tenen una quantitat associada, fins i tot més d'una. Tot el que hi ha al món té un germà numèric que el qualifica o el determina, tot sense excepció. Déu hi ha només un, sorra, tants quilos, diners al banc, estels a l'univers. Tot pot ser comptabilitzat. Potser per aquesta raó es dóna tanta importància als recomptes, perquè existint la possibilitat resulta temptador de no fer-la servir. Aquest és un vici comú, el relatiu a les possibilitats que es prenen com a justificació per si mateixes. Com que es poden comptar els morts sembla que sigui necessari que es comptin. I de fet es fa, i s'esbomben els resultats per a gran escruiximent de les audiències. Els números fan més por que les paraules, potser perquè costen més de comprendre i pair. Així que dir que han mort tantes persones o que s'han perdut tants milions o que han travessat la frontera tants centenars sembla més punyent que fer una descripció de les condicions d'aquests events. Així resulta que tothom que vol espaterrar o provocar paüra fa servir comptabilitats diverses que serveixen per tenir raó, en són un substitutiu. D'aquesta manera s'entén que tothom es deleixi per posar sumes a les seves conclusions, i com a premisses i formant part del corpus del seu discurs. Si no hi ha números no hi ha contacte amb el món, no hi ha realitat. Molts consideren que si la xerrada no s'adoba amb profusió de xifres vol dir que el que parla no sap el que es diu, que tot és una xerrameca i que no cal fer-ne cas. Tanmateix el que mareja els que l'escolten amb un torrent de xifres, un doll de menudeses que no treu cap a res, aquest aconsegueix de guanyar-se el respecte de l'auditori. Perquè les descripcions i le
s paraules, fins i tot les metàfores i imatges elaborades són comprensibles per la majoria, perquè parlar és un fet natural que si fa no fa tots dominem. Tanmateix el ball de xifres està només a l'abast d'unes poques ments que poden seguir-ne el fil. I per aquesta raó es fan servir tantes estadístiques en tota mena de presentacions, perquè sembla que la gent es pensa que no entenen perquè el que parla és molt intel·ligent o perquè sap el que es diu. A mi no m'importa molt per altra banda, no vaig sovint a conferències, ni em trobo que hagi de fer molts números en la meva vida quotidiana. Com a molt haig de fer la comptabilitat del taller, les entrades i sortides, els diferencials de preus declarables, las plusvàlues. Tot això ho he d'anotar per passar comptes quan arriba l'hora. Aquests d'hisenda si que en saben de fer números. Sempre t'estan trobant la manera de xuclar-te una gota més de sang com unes paparres. Tenen dades que ningú no coneix, ni tu mateix, i les fan servir per posar-te de manifest que estàs defraudant per totes bandes. Així se les enginyen per treure el màxim suc dels contribuents. Ens pelen com si fossin taronges. Hom suposa que es pensen que són bones persones. Però no vull parlar de temes desagradables ara. La qüestió és que els números ens governen d'una manera o una altra, i que tothom en fa servei, per a justificar-se i per atacar altri, per pensar-se que està carregat de raó o per fer veure l'error de les polítiques als adversaris. I tot plegat per no res, perquè les xifres nues són d'una buidor que esgarrifa. La seva manca de consistència és un clamor que coneix tothom, i tanmateix se segueixen fent servir, i la gent les escolta, amb molta atenció, com si no hi hagués altra cosa al món que dades, com si les categories i les descripcions fossin coses desagradables, a extingir, inútils. No ho són pas, i fins i tot diria que són més importants que les dades, perquè molt més important que saber que en tinc cinc és saber que el que tinc són pomes. Si més no a mi m'ho sembla.
En Solleres, que feia uns minuts que no parlava, feia que sí amb el cap mentre escoltava el seu contertulià. Darrera seu passà una dona amb un got mig buit a la mà. S'afanyà quan en Procert s'aturà de parlar a emplenar el buit que deixava.
- Els números són l'instrument de Llucifer. Mercè a ells passen cosses terribles al món. Calamitats sense remei, hecatombes terribles. Són els culpables de les coses pitjors. Podríem tots plegats viure sense comptar amb ells. Només que hi ha alguns que ens volen posar el jou al coll, tòrcer'ns l'esquena de fer-nos treballar, per sous miserables. I per aconseguir-ho necessiten de complicitats estranyes, necessiten dels nombres, sencers i decimals, per tal de fer-nos passar per l'anella, tan estreta com ells vulguin. Sempre amb la boca plena de xifres, passejant-se per les tribunes explicant les seves visions tranuitades del món, aliens a tota humanitat. Molts es passen tota una vida bregant amb números irreductibles, inclassificables, impossibles d'encabir en cap teoria. Així és el món, perquè no hi ha cap ordre natural, perquè tot el que és feréstec és inabastable. No es poden tancar dins una gàbia les realitats, amb tota la seva pregonesa. I això és el que volen fer amb les xifres, engarjolar les substàncies, fer-les susceptibles de ser introduïdes al full de càlcul, de fer sumes i restes, de multiplicar columnes. Tot plegat és una gran pèrdua de temps, perquè no hi ha poder de la ment que pugui tancar dins la llàntia l'espectacle d'irraciocini de l'entorn natural, de les coses que passen al món. No està al meu abast ni al de ningú d'envoltar de teories les coses inexplicables, i per aquesta raó fer servir nombres i xifres com a embolcall dels fenòmens és una assaig que frega el ridícul. No es poden enllaçar realitats que ens superen. I totes les coses que hi ha al món ens superen, el nostre curt enteniment. No tenim mitjans efectius per fer-nos una idea cabal del que passa al nostre voltant. Com a molt arrepleguem alguns coneixements fragmentaris que fem servir per crear mitjans de destrucció i malmetement de l'entorn cada cop més potents, més capaços de dur-nos a la ruïna, que és a on haurem d'anar a parar sense remei. Perquè de tot en volem fer una estadística, i totes les coses cal subdividir-les i mesurar-les. Com si així estiguéssim més a prop de la veritat. El cervell que tenim no està preparat per al futur. Hauríem de tornar a viure com bèsties i deixar que el cap ens evolucionés, per poder comprendre el món d'una manera més perfecta, d'aquí milions d'anys. Ara per ara som incapaços de copsar res de res. I tu encara et penses que les dades serveixen per alguna cosa. Perquè les fas servir per comprar el pa i les verdures. Em sembla molt conformista per part teva que creguis això, que acceptis totes les mentides de tantes persones només perquè tu dones un ús a les xifres tan substituïble. Perquè podries comprar igualment verdures encara que als bitllets no apareguessin els valors, sense valors i tot. I el mateix es pot dir dels teus mobles, perquè sempre pots prendre una mesura amb una corda, que no té cap mil·limetrat. Allò que mesures amb la corda és la teva referència, i la resta a ull. No necessites els números. A pastar fang amb els números. Jo personalment tinc repugnància als diners. Només em serveixen per a ser un pobre desgraciat i arribar amb prou feines a final de més. Si no hi hagués els poderosos ho tindrien més difícil per escanyar-nos a tots plegats.


58

El senyor Escofet es mossegava els llavis per no parlar. Quan va poder ficar cullerada deixà anar tots els seus pensaments.
- Ja us he dit abans que sou injustos amb els procediments estadístics. Són del tot indispensables per a un munt de tasques, de les que vosaltres poques coses en deveu conèixer. No es pot tenir mà ferma sobre el rumb d'una organització si no es tenen els seus números i els seus recomptes. És del tot impossible de fer-se una idea de cap on van els trets sense tenir totes les estadístiques. Les grans empreses tenen departaments sencers dedicats només a aquestes tasques. A recopilar tota mena de dades per tal de ficar-les a informes que van a parar a les taules dels directius. Després poden fer els seus diagrames per a les presentacions. No es podria concebre el funcionament d'una multinacional sense milers i milers de dades correguent dins l'ordinador, de fórmula en fórmula, engreixant els càlculs. També calen números per a moltes altres coses. Com ara per a construir edificis. Vosaltres viviu en un, d'edifici. I no s'ensorra, i us agrada que així sigui. I tot és degut als càlculs dels enginyers. Aquestes gents només viuen que dins les tensions i els contrapesos. Tot el que fan és relatiu a la relació de forces. I les forces només es poden mesurar numèricament. Perquè no hi ha cap categoria que descrigui la força, només es possible de capir-la per mitjà de la seva magnitud. Per tant les dimensions de les coses, la seva vastitud, és indispensable a les construccions civils. Cal saber el pes i la densitat del ciment abans d'abocar-lo al forat o dins el motlle. Totes aquestes coses són fonamentals, primàries, antuvianes a tot, si em permeteu l'expressió. La grandària, l'alçària i la llargària són els pilars de tota construcció. El mateix passa idènticament amb els vehicles. Suposo que us deu agradar que la cohesió del vostre cotxe es mantingui, que no es trenquin els eixos i que les rodes voltin amb uniformitat. No podria ser si no fos perquè als plànols hi ha calculades tots els vectors de tibantor. Les forces complementàries s'aprofiten perfectament, i tot ho calculen els programes de l'ordinador. Són els encarregats de trobar les millors relacions possibles. També quan aneu en tren o en avió us agrada pensar que no es desllorigarà en qualsevol moment. I no penseu pas aleshores que la culpa la tenen els estadistes i els números que maneguen de que tot resti plegat sense separar-se les ales del cos de l'avió o els vagons del tren els uns dels altres i de les rodes? No es pot criticar una cosa que ens fa servei, de la que ens aprofitem. I vosaltres feu molt d'ús de tota mena de dades i resultats estadístics. Perquè avui dia ja no es fan càlculs amb exactitud, seria una pèrdua de temps, un contrasentit, perquè la certesa numèrica no existeix enlloc. S'han de calcular les probabilitats, de que els materials no cedeixin. De que les tensions facin la seva feina complementària o tangencial. Jo no entenc gaire d'enginyeria, tanmateix hi confio en els experts. Ells saben el que cal fer perquè les obres públiques i els productes en cadena siguin segurs. Tenen la clau de la seguretat, que es el càlcul numèric. Com podeu dir aleshores que tot això és inútil, que no serveix per res? Em penso que són aquestes afirmacions arbitràries, producte d'una recança irracional contra les persones intel·ligents. Potser perquè penseu que no en teniu vosaltres de manya pels números. Si us possessiu en tindríeu. Això és com tot, com tocar la flauta o ballar sardanes, es tracta de saber el que hom es fa. Pel que fa a la meva vida quotidiana ja he dit abans que les estadístiques són molt importants, cabdals. Perquè no hi ha manera d'ensenderar l'activitat de la fàbrica si no es fent ús i abús de profusió de números, de formatges i gratacels, de tota mena de mesuraments a les cadenes de producció. Haig de saber quantes peces per hora es produeixen. Sinó no puc fer estimacions de sortida i no puc comprometre'm amb els clients. I quan endego noves línies de producte haig de poder imaginar-me com seran capaços els obrers de tirar-les endavant amb els mitjans i l'experiència que tenen. No puc fer els contractes a la babalà, sense expectatives. M'agrada tenir sempre al damunt de la taula un bon feix d'informes, la majoria verbalitzats, encara que segurament no els més importants, perquè els que de veritat interessen són els que parlen de xifres. D'aquí se'n pot treure l'aigua clara, les conclusions definitives. S
ense números no hi ha possibilitat de pensar, només d'hipotetitzar, de fer-se una simple intuïció del que pot passar, una representació dels desitjos que hom té, sense rigor científic. Tanmateix les dades aporten veracitat a allò que representen. Quan es parla de tants quilos de tint per hectàrea, això resulta indiscutible, no es pot afegir ni treure res, els números diuen exactament el que volen dir, sense escreixos ni mancances. La justa mesura sempre està a l'abast d'un bon estadista. Per això hi ha tants d'experts al món en fer càlculs. Fins i tot més que en expressar en paraules. Per això hi ha oficines especialitzades en el tema. Jo mateix tinc uns auditors externs a la fàbrica, experts en comptabilitat. Això són números, xifres de balanços i comptes de resultats. Comproven que tot estigui en ordre, que no hi hagi una factura fora de lloc. Tinc obligació per llei de fer-ho, sinó em puc cercar problemes. Els de l'auditoria copien tots els llibres de les nostres màquines i els fan quadrar amb els magatzems i amb els informes escrits de clients i proveïdors. D'això no us n'adoneu vosaltres. Penseu que quan compreu uns pantalons o una camisa això s'ha fabricat per art de màgia. No és així. Ben al contrari, cal tenir en compte molts detalls per a aconseguir-ho, entre els que s'hi compten un bona quantitat de dades numèriques, de resultats de recomptes, d'acumulacions registrades. Sense les quals seria impossible posar uns tristos calçotets al mercat. Potser antigament era possible fer les coses sense mesurar i comptar, a ull, com els terrissaires que no feien dues gerres iguals. Avui dia és impossible. Hi ha uns controls de qualitat, unes regles del joc, que tothom ha de complir. No es pot permetre que hi hagi competència deslleial. I fer les coses a mà seria una competència molt poc lleial, tenint en compte que els altres fem servir procediments totalment automatitzats. El cas és que a mi em resulta impossible de pensar en un món sense procediments estadístics, totes les coses sortirien a l'inrevés, sense cap ni peus. Per anar pel carrer cal tenir números, per saludar la veïna, per visitar els nebots. Per a tot cal tenir en compte els heurístics. Fins i tot per a descarregar embalums d'un magatzem cal saber-los comptar. Perquè si et diuen que en descarreguis deu no pots traginar quinze o cinc, ni tan sols onze o nou, han de ser exactament els que et diguin, i per això cal que pensis numèricament, si més no a mi m'ho sembla. Per a moltes altres coses calen els números. Hauríem de fer un monument a l'invent de la numeració, que segurament és antiquíssim. Coetani al de la mateixa paraula. No puc permetre que penseu que d'alguna manera se'n fa un abús del concepte d'estadística. És cert que de vegades als mitjans gràfics o visuals, es donen dades parcials, no degudament contrastades, només per l'efecte que fan. Això és veritat i possiblement es podria corregir si tothom es capfiqués. Tanmateix no ve al cas criticar forassenyadament l'ús d'estadístiques només perquè se'n pugui haver fet un ús inadequat en alguna ocasió. No hi ha cap instrument perfecte en mans de l'home, i menys quan l'instrument pertany al pensament. L'entenimentera humana no dóna per a més en molts aspectes. I per tant hem de transigir amb que es donin dades per televisió que no venen a tomb de res, que senzillament necessiten un comparador per tenir sentit. Moltes vegades es fan afirmacions molt arbitràries en relació a alguns assumptes només en funció d'algunes dades fragmentàries. No per això cal deslegitimar tota una ciència, perquè els que s'hi dediquen a aquest temes són gent curosa i rigorosa, que de cap manera no deixen res a la improvisació, sempre amb les teories a punt per justificar-se. No es pot esperar menys d'uns professionals. A les empreses especialitzades hi ha persones assenyades que de cap manera no farien un ús frívol de les dades que maneguen, ni arribarien a conclusions interessades, perquè no té cap sentit enganyar el client amb les seves mateixes dades. Jo tinc molta confiança en l'empresa que em fa els sondejos de producció i qualitat. Després haig d'enviar els informes al ministeri. No puc badar en aquest afer. M'hi va la continuïtat de la fàbrica. El lloc de treball de molta gent, pares i mares de família, que necessiten els ingressos per a subsistir. I tot plegat s'ho dec a les dades, al recompte d'events, als informes de resultats. No podeu vilipendiar el nodriment de les famílies, és com si els traguésseu el pa de la boca als seus fills. Ho trobo una vilania. Tanmateix he de respectar el vostre punt de vista. M'imagino que en no tenir vosaltres immediatament menester de fer servir cap dada rellevant penseu que això és extrapolable. Us equivoqueu de mig a mig, perquè les dades sempre són importants, fins i tot per a qui pensa que no hi té res a veure. Sempre us poden fer un servei, no us precipiteu en rebutjar-les.
- Dissenteixo en tot el que has dit, feu en Solleres tot d'una, sortint d'una certa sopitesa en la que havia caigut. Si a mi em diuen que buidi el magatzem no tins res a comptar, o si em diuen que buidi una secció. No em diuen que m'endugui deu caixes. Quina bajanada. I si ho fan alguna vegada doncs les compte i en paus. Però el cas és que la meva feina no representa la veritat absoluta. Jo estic immers com qualsevol altre dins les regles del món, i aquestes regles diuen que cal comptar. Això ho reconec, no podria viure avui dia sense comptar, sense dades, sense enumeracions. Però no és això el que m'interessa. Només que tot aquest recompte és del tot estèril, que no serveix per a res. Si les caixes se les carregués qui les necessita no hi hauria motiu per a comptar-es. Ell ja sabria quantes li mancaven. Així es podria fer tot al món. Els cotxes no haurien de tenir compta-quilòmetres, amb que tinguessin indicades les velocitats màximes ja n'hi hauria prou, o que cadascú es regulés. Tanta estadística ens porta pel camí de la mentida i de l'engany. A mi que m'importa si s'han mort tants o quants? Al capdavall l'important no són les xifres sinó el fet en si, el que comporta la desgràcia. I tot per acumular marcadors al cap de l'any, de desgràcies de tota mena. I sembla que contra més aïllades i solitàries es donen les dades més importància tenen. És un disbarat que es vulguin apedaçar les notícies amb algunes xifres per dotar-les d'un contingut extra que no necessiten, perquè les coses o s'aguanten per si mateixes o s'ensorren, no es pot esperar que l'afegitó d'unes dades doni solidesa. Parles de la teva fàbrica, de que no podries fer res sense uns informes favorables basats en dades de funcionament. A mi que m'expliques? No penso que el que tu siguis l'amo de la teva fàbrica sigui una cosa necessària. I per això serveix la teva posició privilegiada, per mantenir-te, per fer fora tots els que se t'acosten. Però no aniríem en pilotes si no hi hagués la teva fàbrica. Qualsevol es capaç de fabricar-se uns calçotets o uns pantalons amb algunes pells, fins i tot teixir la llana o el cotó no és una tasca difícil. No cal comptar res per fer una tela a partir dels fils, ni per fer els fils a partir de pels d'ovella. Aquestes tasques són a l'abast de qualsevol persona perfectament analfabeta que no sàpiga ni fer una suma d'una xifra. I per tant la necessitat de la teva fàbrica i tota la seva estructura de manipulació numèrica i d'arreplegament estadístic no són quelcom irrefutable, que calgui de totes totes. Ans al contrari, es tracta d'un resultat, d'una contingència. Et puc garantir que sense dades es pot viure també. Jo a les meves feines els faig servir per força. Perquè alguns s'entossudeixen a donar les obres per quantitats. Que cal moure tants d'aquests o tants d'aquells. Així haig d'estar comptant tota l'estona, amb la memòria ocupada. Seria molt més fàcil que em diguessin que emplenés la furgoneta o el camió, com de vegades fan. I ja per acabar m'agradaria tornar al fons de la qüestió. I és que les dades són molt mal compresses per la gent, i per això se'ls hi té veneració, perquè són misterioses i inescatibles, de manera que per desconegudes se'ls hi guarda respecte. Perquè el comú dels humans es mareja amb tres dades seguides. Per aquesta raó als noticiaris i a les columnes dels diaris les fan servir sense moderació. Perquè en el fons volen donar-se importància i fer ballar el cap de l'espectador. Jo no hi confio gens en les dades estadístiques. Les trobo sospitoses de manipulació, d'elaboració i cuina per part dels que les proporcionen, sempre atents a enganyar amb relacions poc demostrables.