L'esperat moment del dia

Moltes vegades sembla que no tinguis res a dir, però realment dins teu bull la sang impacient de cridar al vent i lluitar contra corrent.
A la nit, quan hi ha calma, sents els rius remuntant per les teves venes. Poc a poc tot trontolla. Impaciència per esdeveniments que no en tens n'idea. No tens enyorança. Ànsies de treure'n l'entrellat. El perquè de les coses. I que tot esdevingui com a conseqüència dels actes.
Al matí, quan et despertes, una força t'impedeix moure't. Obrir els ulls. Més enllà del cos físic, hi ha la voluntat, que et crida, que et diu que et llevis. Remugant, plena d'electricitat negativa, m'aixeco. Hi ha una força dins meu que em pesa, i em costa treure de sobre.
Avança el dia. Començo a fer els preparatius, com si d'un ritual es tractés. Avui que toca? En contra de la meva voluntat m'esforço. Vaig mirant l'hora. Mig dia.
Dino. Uns dies amb més gana que d'altres, però sempre menjo. Em preparo, per una tarda llarga. Agafo es sac abans de sortir de casa. Buit.
Al vespre, quan torno miro el sac. Sempre passa de la meitat, però no sempre arriba ple. Per sort. El buido, i em relaxo.

L'esperat moment del dia.