Complicitat

No sabia quant t'estimava
fins que gairebé et vaig perdre.
Típic i tòpic?
T'estimo. Més que abans?
NO.
Abans més que ara?
NO.

És fàcil caure en el tòpic:
A una mare se l'estima molt.
De mare només n'hi ha una.
Quant estimes la teva mare?
Perquè estimes la teva mare?

Típics.
T'estimo...
Perquè em cuides,
perquè m'ajudes,
perquè m'estimes,
perquè ets la meva mare.
Però també em renyes,
em portes la contraria,
em dius el que haig de fer i el que no.

Jo, la meva mare l'estimo.
Dono gràcies a que encara et puc gaudir.
T'he trobat a faltar.
SI.
Seguir les teves petjades.
SI.

A la meva manera però,
la meva guia.

La sensació és:
La d'escalar una muntanya
davant d'un reguitzell de persones.
No és el mateix subjectar la corda
que estirar de la corda.
O, no és el mateix estirar
des de mitja corda
que estirar la corda sencera.

Ara ho sé.

Ara, ens guiem mútuament.
Jo et mostro els camins
que em vas ensenyar un dia.
Tu em dones la teva opinió
sense prejudici ni tòpics.
Una vegada més mostrant-me
les diferents opcions
que puc recorre per seguir
el meu camí .

Ara,
les dues estirem la corda sencera.