L'ESPERA

L'ESPERA
Etiam71

El batec en les seves temples i una subtil vibració entre les seves cames van atenuar les campanades. Van donar les nou de la nit quan va entrar al parc. Els últims raigs del dia ho embolicaven tot. Va recórrer a poc a poc un tram de passeig sentint-se observada. Potser el vestit era massa curt o l'escot molt suggeridor. Ella no havia triat la roba per a l'ocasió. Una vegada al lloc indicat es va asseure en el primer banc que va trobar buit. Va encreuar les cames. Les va estrènyer fort fins que la vibració de la joguina, que no havia deixat de provocar-la des que havia sortit de casa, va ser més intensa, humitejant la roba interior que no portava.
Va mirar el rellotge. Havien passat només uns minuts des de l'última vegada. Mai hauria imaginat que s'atreviria a trobar-se amb un desconegut amb qui només havia tingut sexe virtual tot just feia tres setmanes. Havia descobert el dolç plaer de l'abandonament i el lliurament. Reconèixer-se com a joguina i fantasia. Permetre’s el gaudi que li produïa sentir-se sotmesa. Havia consentit, a la fi, que aflorés a la superfície el seu ofegat impuls de donar plaer. Necessitava ser descoberta, reconeguda i guiada. Desitjava ser “usada”, sí, per què no dir-ho clarament. Li envaïa una sensació d’ofuscament i confusió al mateix temps que tenia la certesa que mai havia estat tan honesta amb ella mateixa.
Va tornar a mirar l'hora mentre canviava de posició. Va desencreuar i creuar de nou les cames. Un pessigolleig intens es va vessar entre les seves cuixes. Estremida, la respiració entretallada, gairebé un panteix, es va descobrir més excitada del que imaginava. Ben aviat, va pensar, estaré asseguda a la vora del llit d'una habitació d'hotel, mig nua, amb els ulls embenats, entregada, amb els genolls lleugerament separats, disposada, la boca entreoberta, els cabells deixats anar...
Abstreta com estava, no va adonar-se de la figura que es dirigia directament cap a ella.