L'esfondrament del mercat bursari

Com en una gegantina catarsi, tots els ordinadors començaren a vibrar en consonància aquell fatídic dia de finals del més de maig. Es tractava de les ordres de venta que més endavant conduiria a la davallada sobtada de les cotitzacions i a la fugida de capitals paorosa del que havia estat fins aleshores refugi dels inversors. El parquet semblava ben bé un dipòsit de cadàvers o jeien esquarterades les despulles de les il·lusions dipositades als valors i als contractes d'especulació. El forense de tot plegat era l'atzar traïdor que havia conduït immenses fortunes a la seva desaparició en qüestió d'hores i que havia fet que els executius encorbatats i les secretàries ben pentinades agafessin de sobte una expressió d'esglai comparable a la dels morts a les lliteres a on anaven a raure les restes dels infortunats morts en accident o per causes humanes i que eren disseccionats amb l'esmolat bisturí per part dels metges especialistes que els hi treien les entranyes, els òrgans vitals i els budells per tal d'analitzar-ne la composició bioquímica i determinar les causes de l'occit. Aquesta feina tan sinistra la feien a la perfecció els comentaristes econòmics que tot i que sovint es jugaven els seus propis calers al voluble mercat de capitals el cert era que el seu sou provenia del diaris i revistes especialitzades on publicaven les seves cròniques i anàlisis de manera que tan se'ls hi fotia si la borsa queia en picat. El mateix que el forense. De fet, porta per porta amb l'august edifici de la borsa hi havia l'institut anatòmic i talment semblava que els flaires de mort i putrefacció en avanç s'insuflaven dins de la sala principal del mercat, entapissada de pantalles d'ordinador i terminals de telèfon que no deixaven un sol moment de certificar el desastre que representava la jornada. Probablement a l'edifici del costat tindrien feina suplementària si algun dels inversors decidia equivocadament que no valia la pena viure de pobre i que el millor era llevar-se la vida. La veritat es que no hi per tant en realitat de ser pobre i que es podien haver estalviat realment tots els morts conseqüència de les baixades en els valors tecnològics que havien arrossegat de retruc la resta de cotitzacions més clàssiques i fins i tot inversions segures com l'or o els barrils de petroli.
El forense tenia una opinió formada sobre l'edifici que tenia al costat. Els soroll de certs moments de l'activitat al parquet venia a torbar la malsana tranquil·itat i el silenci que regnava per les sales de l'institut. Els clients no donaven problemes habitualment, encara que s'havia donat algun cas de ressuscitament que havia emplenat de crits d'angúnia i de sobresalt la sala en que havia succeït l'esdeveniment. Però en general l'ambient era tranquil a l'institut en clar contrast amb el que passava al parquet de la borsa on tot era baladrejar i enardiment en mig del cúmul de cobejances que corsecaven els interiors dels implicats en la compra-venda de valors i que a cada dia que passaven allà es tornaven més durs i menyspreables. Al menys així ho pensava el metge que opinava a més a més que l'activitat de la borsa estava feta per a personatges sense escrúpols que venerien la seva parentela per un grapat de monedes. Per al forense els agents de borsa eren els Judes de la modernitat, pitjor que voltors afamats o lleones en temps de sequera disposats a saltar al coll dels homes honrats i llevar-los els beneficis de les seves feines aconseguits amb suors i treballs. Més encara d'ençà que per pura curiositat i veient a diari la riquesa aparent dels seus veïns, va decidir-se a fer unes inversions i va anar a visitar un agent. Les accions que va adquirir varen baixar de seguida fent-li perdre diners, però no pas aquest fet va rebaixar la comissió que prenia l'agent passés el que passés tan a l'hora de comprar com a la de vendre. Per acabar-ho d'adobar l'agent insistí en que ell havia desaconsellat l'operació de bon començament i que el forense s'havia encaparrat en aquella companyia amb tan poc de futur, quan en realitat havia estat l'agent el que havia insistit en els valors i el forense s'havia limitat a fer que sí amb el cap i a signar els papers corresponents a l'adquisició. Aquesta experiència negativa l'havia dut a tenir un concepte veritablement baix dels qui al costat treballaven, per dir-ho d'alguna manera pensava ell, i aquesta opinió s'havia vist refermada amb la davallada dels indexes que havia dut a les seves lliteres les conseqüències directes de posar totes les expectatives en quelcom tan arbitrari i tan poc de fiar com el mercat dels capitals. Per les informacions que li donaven els investigadors encarregats dels cassos podia saber quins dels morts eren deguts a la davallada i experimentar així la sensació malsana de satisfacció davant de l'observació directa de la desgràcia majúscula que patien els seus acèrrims enemics i escandalitzadors de les silencioses dependències del seu estimat institut forense. Les escenes de violència entre els agents de la borsa havien produït un bon grapat de morts. Un per exemple havia encabit un obrecartes a la cavitat ocular d'un dels seus col·legues de manera que ja no havia de preocupar-se per la pèrdua de capitals doncs el dit obrecartes havia tocat el cervell de l'agredit matant-lo a l'instat així que a la presó no hauria de preocupar-se pels mercats. Un altre en una baralla dins un balcó havia defenestrat el company sense contemplacions i s'havia quedat allà assegut a una de les cadires de plàstic sense dir res a ningú, amb la mirada perduda fins que la policia se l'havia endut cap a la comissaria per a prendre-li les primeres declaracions. Un altre s'havia estimbat amb el cotxe mig d'un pont provocant un accident en cadena que havia causat una desena de ferits de diferents consideracions. En fi, que el reguitzell de damnificats pel sotrac borsari semblava inacabable afegint a l'odi soterrat del forense un nou element doncs aviat deixà de gaudir del plaer de veure els cofois executius estirats a les lliteres per a trobar-se sense saber ben bé ni com ni quan, saturat de feina i sense poder anar a sopar a casa amb la dona i els fills.
Al parquet, unes hores abans, tot eren histèries i corredisses doncs en veure's els primers valors que s'esfondraven sense remei i adonant-se els uns i els altres que es donaven les circumstàncies per a una estampida de les que tot hi haver-hi precedents, mai no es podia un avesar a que acabessin succeint i que feien que en unes hores i fins i tot en uns minuts els guanys de moltes temporades d'especulació se'n anessin en orris. Les cares contretes i els punys closos amenaçant les pantalles d'ordinador que rebien en forma de cops les irades reaccions negatives dels agents que veien com la dissort se'ls cernia. La inquietud inicial anava donant pas progressivament al pur nerviosisme i finalment a la histèria sense fre que feia encara més sorollosa la sala central de l'edifici de la borsa. Als despatxos la situació no era gens diferents només que les discussions i esbroncades en una o altra direcció es feien en petit-commité o bé per telèfon. Les paraules crispades a l'altra banda del fil interconnectat semblaven saltar de l'aparell i anar a parar a l'ambient carregat del despatx on es podia ensumar el pànic i la paüra desfermada de qui veu el seu futur ensorrar-se amb les guitzes de l'atzar i del destí.
I un altre cop l'olor de cadàver semblava traspuar per les parets i repartir-se a mitges entre les sales frigorífiques del dipòsit i la gran cambra central de l'edifici de la borsa. Els drings de les campanetes dels operadors semblaven ben bé una olla de grills a mitjanit. Les feien anar per tal de cridar l'atenció dels altres compradors amb l'esperança que es pogués donar sortida a les accions que ja eren prou baixes, emperò no hi havia tals compradors doncs tots eren venedors cosa que feia que amb el pas dels minuts les accions caiguessin més i més fins que el tancament forçat de la sessió va aturar la negativa tendència. Els dies successius el treball va ser per als analistes que reberen instruccions precises que havien d'asserenar una mica els ànims i fer retornar la confiança tant als operadors de grans fortunes com a la munió de petits inversors que eren els que en darrera instància havien salvat els indexes d'un desastre que podia haver estat major. Encara sort que els milers d'accionistes que invertien a llarg termini fent adquisicions i vendes no directament a la borsa sinó a les diferents assessories que hi havia distribuïdes al llarg i ample del país. Aquests accionistes havien sostingut els mercats amb la seva inevitable sang freda, doncs a hores que s'havien adonat del que havia estat succeint a la borsa ja tot havia passat sense que haguessin tingut temps de fer cap ordre de venda, les quals podien allargar-se més d'una setmana. Després del desastre ja era massa tard per a vendre amb pèrdues i la majoria va pensar que més valia esperar-se a que els valors amb molt de temps i paciència tornessin a recuperar-se i s'enlairessin per sobre dels nivells amb que havien tancat la desastrosa sessió de caiguda. El forense mentrestant es fregava les mans doncs amb el seu sou ja en tenia prou i massa abocat com estava a la seva feina i per tant poc l'importava si els altres perdien diners o si tot plegat es constituïa en una veritable desgràcia nacional.
El que feia el doctor era obrir els cadàvers precisament amb el seu bisturí i un cop ben esbatanades les vísceres feia una ullada i hi extreia el fetge o els ronyons per tal de fer els anàlisis corresponents de toxines. També agafava tota mena de mostres de tot arreu. Havia de confessar el pobre home que la seva feina hauria tirat d'esquena a qualsevol amb una mica de sensibilitat a l'estómac però que a ell no li feia cap mena d'efecte ni positiu ni negatiu. Era una autèntica bassa d'oli tot el contrari que els seus veïns del mercat de valors que eren un sac de nervis. Gemegant en mig dels papers rebregats de les
accions i opcions que havien vist dividit el seu valor en qüestió de minuts es trobaven tots els inversors que renegaven de la seva mala sort i de les ires divines de les que es creien en aquell moment víctimes propiciatòries. Quina culpa en podien tenir ells si tot els hi anava de meravella i la vida els somreia, al menys segons els paràmetres que ells mateixos es marcaven. El fet que la resta de la gent hagués de viure sense experimentar les sensacions de vertigen i emoció profunda que es sentien a diari al parquet els semblava una cosa inversemblant, com si fos impossible de viure sense aquestes sotragades diàries de la fortuna que tan bon punt els tenia a la cresta de l'onada com els feia caure al pou de desesperació que eren les pèrdues en les transaccions. Evidentment en el moment present no hi havia cap onada sinó era el maremàgnum que representava la davallada i que havia dut el silenci per moments a terra de fusta de la sala central. Si bé de bon començament la cridòria havia estat excessiva el cert era que amb el pas de les hores els ànims s'havien anat apagant, fent-se a les conseqüències més immediates i a llarg termini també dels esdeveniments que havien succeït i que anticipaven anys potser de desgràcia i crisi econòmica d'abast nacional. Els folis i folis d'informes de tota mena que hi havia escampats aquí i allà a les taules i als despatxos dels executius i agents de la borsa no havien pogut presagiar el desastre. Aquest s'havia produït sense que ningú no el volés però també sense que ningú no fes res per tal de poder-ho evitar. En certa manera la desgràcia havia estat culpa de tothom i ara els retrets que es feien els corredors mútuament no tenien gaire sentit doncs tots eren per igual culpables del col·lapse que havien vingut a venir i que ja algunes veus de l'entorn de l'anàlisi econòmic ja havien anunciat malgrat que tímidament.
Ningú no havia fet cap mena de cas d'aquells analistes que havien dibuixat un panorama incert donada la inestabilitat estructural dels mercats i de les malastrugances que podien acompanyar els increments en el preus i les baixades de l'ocupació en situació de contractacions a temps parcial o per intervals de temps determinades. També l'encariment dels bens i serveis terciaris posava ombres al futur optimista que volia vendre el govern amb insistència de mentider. Finalment s'havia demostrat que tots plegats estaven carregats de raó i que els seus averanys eren encertats encara que fossin una petita minoria dins la massa que només veia que arcs de Sant Martí a l'horitzó els assumptes del capital. El forense es fregava les mans amb tot plegat. Després d'haver-se assabentat del que havia ocorregut havia trobat una escletxa dins els seu atapeït horari de feina i s'havia atansat al quiosc de la cantonada per tal de comprar la premsa de la darrera edició i tenir així constància de l'ensorrament, assumpte que considerava una benedicció de deu només per tal de veure les ufanes expressions dels agents de borsa i els executis en sortir de l'edifici, cap-cots i abandonats de la bona fortuna que creien tenir fins aleshores. El cert es que gaudia d'un estrany plaer amb tot plegat doncs els molts anys de desenvolupar la seva peculiar feina de forense l'havien dut a tenir unes aficions i uns gustos d'allò més trastocat. El fet era que sovint gaudia de valent amb les desgràcies alienes, en particular si tocaven a persones que considerava relativament més afortunades que ell mateix o creia que tenien injustament uns recursos o uns privilegis que podien ser utilitzat per altres persones d'una manera més eficaç per a la humanitat. En realitat pensava que els agents de la borsa eren unes aus rapinyaires dedicats en cos i ànima a enganyar i a cometre les perversitats més innombrables, robar als ancians i als ignorants llevant-los els estalvis de tota una vida de feinejar sense horaris per tal d'embutxacar-se uns beneficis que segons el seu parer eren del tot immorals. Tenia l'odi soterrat dins el seu cos d'una manera que el negava fins al moll de l'os de sentiments de repulsió envers els voltors, tot i que aquest sentiments mai suraven d'una manera palesable fora del seu fur interior. D'aquesta faisó eren els seus pensaments que de vegades semblaven ben bé els d'un pertorbat per la manera com detestava els agents de la borsa que sempre en els millors moments de les seves investigacions amb els cadàvers venien a escandalitzar l'arrecerada quietud de la llitera d'acer i de les portes abatibles amb una estúpida negociació de ves a saber quins valors o quins bens de comerç internacional que a ningú no importava si canviaven de mans o no en aquell matí en particular. Poc s'imaginaven els desolats corredors que algú se'n alegrava tant de la seva dissort, encara que alguns indicis ja en tenien perquè el cert és que eren plenament conscient que la seva feina no era de les més apreciades entre la gent comú que els menyspreava considerablement.
Al carrer davant la façana de l'edifici de la borsa la gent que hi passava feia una ullada cap a la porta i observava la cara dels guàrdies que semblaven també tristos per la caiguda dels valors encara que a ells ni els anava ni els hi venia que això passés doncs algú havia de guardar la porta de totes maneres així que no hi havia perill de perdre la feina. Els que passaven pel carrer notaven en l'ambient certa tristor generalitzada, una paüra pregona dels grans accionistes que havien vist reduïdes les seves fortunes en un matí i que transmetien a tot arreu del país els seus sentiments de rancúnia envers el món i de malenconia alternant-se encara que a la majoria de la gent en el fons no li afectaven gens els moviments dels indexos de la borsa, com a molt afectava en variacions del sou que en definitiva no són altra cosa que diners que ben mirat els dona algú altre així que benvinguts siguin els que siguin. En passar per davant tothom que no es dirigia cap a l'interior o en sortia tenia una mitja rialla a la boca. Després d'haver passat el primer ensurt en que els locutors amb els seus aires catastrofistes havien posat la por al cor a tothom el que havia quedat com a residu era la constatació que podria existir una mena de justícia que poses a tothom al seu lloc. D'aquí venia l'estat de bon humor de tots els que passaven per davant l'edifici de la borsa i pensaven que a ells només els esquitxava d'esquitllentes els assumptes esdevinguts allà dins i que podien respirar tranquils perquè durant una bona temporada no es sentiria parlar als eufòrics magnats i inversors capitalistes que feien veritable ràbia amb els seus posats d'orgull i els seus somriures de satisfacció.
El que passaria de ben segur era que les pèrdues de beneficis i les baixades dels preus generalitzats encetarien un seguit d'auditories i de destapament d'escàndols de tota mena relacionat amb les altes finances doncs en temps de crisi és quan apareixen aquesta mena d'afers en fer-se més estreta la vigilància sobre tots els comptes i transaccions. Els executius ho sabien i més d'un ja havia fugit del país enduent-se part dels actius de la seva empresa agreujant així la situació de caos que vivien els mercats. D'altres resaven per que no es descobrissin els invents comptables que havien dut a terme als temps de la bonança quan els controls sobre les grans indústries eren obviats i es deixava fer sense cap mena de precaució fiscal. Molts esperaven que hi haguessin reestructuracions de càrrecs i noves assignacions i que encara que es destapessin tots els draps bruts de les companyies hi hauria una amnistia general per tal d'evitar que la crisi fos encara més gran. Certament alguns dels casos més flagrants sortirien a la llum pública i els implicats farien de caps de turcs i haurien de pagar la factura de tota la corrupció generalitzada que existia des de sempre al sector de les altes finances. Certament semblava impossible fer cap mena de negoci de gran abast sense haver de pagar comissions obscures i haver de traginar amunt i avall amb maletins i sobres de diners que feien obtenir abans els permisos i les llicències i agilitzar sensiblement els tràmits amb l'administració. Aquest ambient de corrupció havia contribuït decisivament a fer incrementar per sobre del valor objectiu el preu de les accions creant una bombolla que finalment havia esclatat enduent-se pel davant a tots els corruptes i tots els titelles que seguien les ordres dels quatre caps pensants que ho dirigien tot. I tanmateix els caps més assenyalats de la banca i la indústria poc semblaven amoïnar-se per la caiguda de la borsa doncs en realitat a ells tan els hi feia tenir la quarta part de diners o la vuitena si calia doncs ja en tenien prous per a cobrir les seves despeses per a deu vides que visquessin consecutivament.
Tampoc s'amoïnava el forense que talla que tallaràs anava espedaçant el següent cadàver que havia tret feia poc del seu calaix d'acer entaforat a la paret i que ara era a sobre de la llitera amb desguàs per on el rajolí de sang que vessava encara de les ferides fetes, encara que no hi hagués circulació de la sang per la pressió i la manipulació feta, es perdia canonades enllà cap a les aigües residuals de la ciutat que veia un dia més com el seu diposit de cadàvers s'anava emplenant de bon matí i seguia tarda i nit fins a ben entrada la matinada. Aquell dia de dissort semblava que les olors d'optimisme dels mercats i de pessimisme de l'institut anatòmic es barrejaven en una estranya combinació d'olors i sabors del temps que duia a pensar que tot havia estat giravoltat i que les ambicions i les cobejances de les persones no valen res de res quan ens enfrontem a la desgràcia que ve a recordar-nos el nostre paper de trànsit i dependència al món. La crisi del mercat de valors havia engegat aquesta reacció en la ciutadania que observava el futur amb incertesa però amb valors renovats i amb noves inquietuds i expectatives.