l'escuder fidel del cavaller valent

El que ara vaig a explicar passa a l'edat mitjana, al s.XIII. Narraré un fet que va passar en una de les moltes guerres entre el rei Joan Manel i Alfons XI i els protagonistes seran un cavaller i un escuder del rei Joan Manel ,del castell Galve de Sorbe ,que es coneixien des de ben petits, ja que l'escuder era orfe i la mare del cavaller, els havia criat tots dos. Des que eren petits, eren amics inseparables i se'ls coneixia per les nombroses entremaliadures que eren capaços de fer. Un cop, van aconseguir entrar a la sala d'armes i, jugant amb elles, van destrossar moltes coses i es van fer petites ferides. Com aquesta, en feien moltes i sempre junts, ja que eren inseparables. D'aquí que, quan es van fer grans i Jaume va rebre la deguda educació d'un cavaller, en Marc va passar a ser el seu escuder per no haver de separar-se i poder seguir corrent aventures junts, dins i fora del castell. En aquella època, els castells es construïen al cantó de pobles, per protegir-los d'un possible atac. Per pagar aquesta protecció, els camperols havien de donar part de la seva collita al amo del castell. Per passar el temps, els habitants del castell sortien a caçar al bosc, sempre ajudats pels seus fidels falcons, feien balls nocturns, celebraven tornetjos de lluita i moltísimes coses més. A part del rei, cada cavaller, contava amb terres pròpies en les quals alguns camperols treballaven.

Un bon dia:
- Senyor, senyor, el rei us crida!
- Què vol?
- Hi haurà un altre atac del rei Alfons!
-Prepara'm les armes.
-Sí, senyor.

El cavaller Jaume i el seu fidel escuder Marc, vivien al castell Galve de Sorbe, governat per Joan Manel. Estava situat a una elevació de terreny, per tenir més visibilitat, ja que era necessària per una bona defensa. També contaven amb una fossa d'aigua (que es podia franquejar passant pel pont llevadís) , unes grans muralles…

El cavaller Jaume va anar a dinar, allà al menjador, podria parlar amb el rei. Quan va arribar, la taula ja era servida. Al contrari del que es pensa, a l'edat mitjana la carn de cacera no era habitual en els àpats diaris sinó que es menjava carn de corral, peix, aus, verdura i, a taula del rei, pa blanc de blat.

Jaume, es va asseure al cantó dret del rei i li va demanar informació sobre l'atac que Alfons XI faria en breu. El rei li va dir que seria pel que sempre es barallaven entre ells: per tenir les terres de l'altre, li va explicar per on atacaria, quin número de guerrers portaria, l'estratègia que molt possiblement farien servir els enemics, l'estratègia que farien servir ells i moltes coses més. En acabat de dinar, va tornar a la seva habitació on ja hi havia el seu escuder. que havia anat a netejar el cavall i havia pujat les seves armes i armadures i les havia deixat ben preparades per fer-les servir quan calgués.

- Senyor, ja ho té tot aquí.
- Perfecte Marc.
- Jo que faré durant la batalla?
- Tu em seguiràs a distància, sense posar en perill la teva vida mentre no em matin. Si això passés, fes el que puguis per venjar la meva mort i posar el meu cos en un lloc segur, perquè quan tot acabi, em puguin enterrar com es degut.
- Així ho faré senyor.

Mentre seguien parlant de la batalla que començaria al cap de poc, algú va trucar a la porta.
-Endavant.
-Amb permís cavaller Jaume. Vinc a informar-vos que l'enemic s'acosta més aviat del previst i que l'anirem a trobar abans que faci res al poble. Si això no funcionés, faríem una ràpida retirada cap al castell, on ja hi haurà tots els camperols.
-Ara mateix em preparo.
I així que el missatger se'n va anar es va preparar, sempre ajudat pel seu fidel escuder. Quan ja estaven preparats, van anar a buscar el cavall i després es van reunir amb la resta de l'exèrcit.

Un cop va estar tot l'exèrcit reunit, els van donar les instruccions necessàries i van anar a trobar l'exèrcit d'Alfons XI. El cavaller Jaume va anar a lluitar, però el seu escuder es va quedar apartat seguint el seu amo amb la mirada, al qual reconeixia per la seva vistosa armadura i pel seu cavall blanc com la neu. Va veure com el seu amo anava matant i matant, però al veure com n'era de valent i fort, cada cop l'envoltaven més enemics amb el desig de acabar amb ell. Però ell i el seu cavall anaven matant i ferint sense parar, ajudats també pels altres cavallers.

L'escuder amagat dalt d'un arbre, procurava que no el veiessin perquè sinó, l'enviarien a l'altre barri.

Jaume seguia lluitant amb valentia però, de tant esforç s'anava cansant i cada cop tenia al voltant més adversaris cada cop més decidits a matar-lo ja que estava causant moltes baixes a l'exèrcit enemic. El van rodejar tres cavallers després d'haver acabat amb els que lluitaven al seu cantó. Ell en va matar a dos, però el tercer el va ferir greument. L'escuder , boig d'ira, va agafar l'espasa d'un guerrer mort i es va llençar contra el que havia ferit el seu amo. Tenia certs coneixements, els que havia adquirit ajudant a entrenar-se al seu amo. Però no eren comparables als d'un cavaller. Però a més tenia una arma que els seus adversaris no tenien: estava boig de ràbia perquè la ferida del seu amo podia ser mortal, i aquella ràbia el feia ser més fort què els altres, que vivien fent allò i no tenien cap motivació especial per aquella lluita més que salvar la seva vida i la recompensa del seu amo. Va destrossar al cavaller que havia ferit el seu amo i, tot seguit, va agafar el seu cos inconscient, i el va posar a sobre del seu cavall blanc, que encara estava allí. El va conduir al bosc ràpidament ja que no volia que els fessin res. Un cop endinsats al bosc, ja fora de perill, va baixar al seu amo del cavall li va donar de beure d'un riuet que passava, li va treure la armadura i li va curar les ferides tant bé com va poder. Després, van anar a una cabana que hi havia per viatgers i van passar uns dies allà. L'escuder caçava i recollia aigua i fruits per ells. Quan el cavaller, ja completament recuperat, va poder muntar al cavall van tornar al castell, on els van rebre amb molta alegria ja que els donaven per morts. Els van informar que la guerra ja havia acabat i que havien aconseguit repel·lir l'exèrcit d'Alfons XI , en part gràcies a l'escuder que, sense saber-ho, va matar al general enemic i les seves files es van desfer. El cavaller i el rei van recompensar l'escuder per haver matat al general i haver salvat la vida al cavaller Jaume. Li van donar unes terres amb el que el van fer molt feliç i, des d'aquell moment, va ser molt més respectat i va viure molt content amb el cavaller Jaume .