el secret del pergamí

Un relat de: yandrak

EL SECRET DEL PERGAMÍ
Corria l'any 984 i el Monestir de Sant Cugat, regit per l'abat Odó, estava rodejat per les tropes sarraïnes capitanejades per Almansor. Tothom pensava que el motiu d'aquest atac era simplement amb el desig d'aconseguir més terres però estaven molt equivocats, ja que el vertader motiu era que volien la possessió del pergamí secret escrit pel monjo Jaume, un gran savi del Monestir, que posseïa un secret que tan sols coneixia ell a la perfecció. També hi havia cinc persones més que coneixien la seva existència. L'Abat Odó, en Pau i en Joan ( dos servents que eren germans i en qui Jaume tenia posada la seva confiança) i Almansor amb el seu espia. Els dos germans ( de 13 i 15 anys respectivament) estaven severament advertits per l'abat i el monjo que, sota cap concepte, podien revelar l'amagatall secret a ningú, que preferien que el Monestir fos arrasat que no pas que el pergamí arribés a les mans d'Almansor ja que contenia un secret amb el que tard o d'hora, serien destruïts ells i molts més comtats. Ells van prometre que així ho farien.
- Senyor, senyor un jove servent del castell ens ofereix el pergamí sense guerra, a canvi d'una bona quantitat d'or.
-Que passi.
-Bon dia, senyor. Com ja us deuen haver dit us venc el pergamí per cinc sacs grans plens d'or.
-Com sabré que no m'enganyes?
-Us proposo la substitució de tres criats per tres homes teus. Jo adormiré els tres criats i proporcionaré els seus vestits als vostres tres enviats. Llavors, si realment voleu assegurar-vos que no us enganyo, feu arribar entre els vostres enviats un savi que comprovarà la seva autenticitat.
-Realment fas bona proposta, m'estalvies un assalt innecessari i et conformes amb poc per un pergamí tan valuós.
-Doncs accepteu, home, accepteu.
-I tant que accepto! El que no entenc és com a un nen de tretze anys li han revelat un secret tan important.
-En part gràcies al meu germà que és molt noble i lleial i s'ha guanyat la confiança del monjo Jaume. Jo, fins ara m'he comportat igual, però crec que ha arribat el moment d'adquirir diners, fugir i fer alguna cosa gran.
-Ja, ja. Ets molt somiador, però com em vols proporcionar el que més desitjo, acceptaré.
I així van pactar tots els detalls del tracte i el seu pla. En Pau va sortir tot cofoi d'haver aconseguit el que es proposava. La idea de la traïció se li havia anat formant al cap i la consciència li deia que no era bona, que no havia de trair els seus millors amics per un grapat d'or, però ell la feia callar pensant que així evitaria la destrucció del Monestir i la probable mort dels seus amics, tot i que sabia que només era per l'or, ja que els seus amics preferien la mort abans de posar en males mans aquell secret.
El dia següent a la tarda, en Pau anava tranquil·lament per un passadís quan, de cop, es va veure sorprès pel seu germà Joan que el va ficar dins d'una habitació buida i li va dir molt seriosament:
- L'exèrcit d'Almansor no ha atacat com estava previst. He anat a investigar i després de subornar un mercenari de les seves files, m'ha dit que corre el rumor que un jove ha venut el secret per un grapat d'or. Els únics joves que sabem el secret som tu i jo. Has estat tu?- li va preguntar amb duresa.
En Pau estava espantat, però va decidir que ara que ja ho tenia tot planejat, no es tiraria enrere.
- Saps perfectament que jo mai ho faria. És clar que no he estat jo!- va mentir fent cara d'indignació.
- És veritat. No t'hauria d'haver acusat sense cap tipus de fonament. Ho sento molt, és que quan ho sentit, m'he esgarrifat, però al cap i a la fi deu ser un rumor fals.
En Pau es va sentir molt culpable, però va triar seguir endavant ja que igualment, quan tingués l'or, no tornaria a veure el seu germà i no li costaria treure's els remordiments de sobre. Així que va dir:
-Et perdono, però no m'acusis mai més sense fonament.
-D'acord no ho faré més.
I així en Pau va seguir el seu pla i, aquella tarda va deixar entrar i va disfressar els enviats d' Almansor que van mantenir-se apartats perquè els altres servents no els reconeguessin. Va arribar el moment i en Pau va entregar el pergamí que havia agafat la nit anterior. Després, va pujar amb la bossa d'or a la seva habitació a esperar que passés l'hora i mitja que havia de transcórrer perquè el savi dels infiltrats hagué comprovat que el pergamí era vertader i fos la millor hora per escapar secretament i els pogués ajudar a sortir.
Un cop a la seva habitació, en Pau es va sentir molt culpable, es va odiar i va pensar que era un traïdor i un mercenari. I, molt enfadat amb si mateix, va decidir que, ni que fos massa tard, ho confessaria tot al seu germà.
Va baixar a l'habitació del seu germà, el va despertar i li va explicar tot amb tots els ets i uts. En Joan es va sentir furiós amb el seu germà però es va contenir en veure'l tant penedit i el va consolar. Després va dir:
-I ara què fem? És evident que no podem deixar que se'n vagin amb el pergamí.
-Els tornaré l'or i els diré que em tornin el pergamí.
-I creus que te'n faran cas? Pel que m'has explicat els dos que no són el savi són forts guerrers. És evident que per ells és millor sortir sense que ningú se n'adoni però si ho necessiten sortiran a la força.
-Llavors està tot perdut?
-De cap manera!. Tinc un pla que, a part de salvar el pergamí, també salvarà el Monestir de les tropes d'Almansor: tu aniràs a on són ells i els muntaràs un sidral dient que la meitat de les monedes són falses i els faràs passar a una sala on faràs veure que estàs molt indignat i escamparàs totes les monedes per terra i, mentre les recolliu, canviaràs la capsa amb el pergamí per una d'idèntica que t'hauré donat jo i que contindrà un pergamí amb símbols estranys però sense cap tipus de valor( la biblioteca n'està farcida d'aquest tipus de pergamins). D'aquesta manera, el savi li dirà a Almansor que el pergamí és vertader i ell tan sols li donarà un cop d'ull i veient els símbols estrany, donarà per fet que és el vertader i fins que no sigui al seu castell i digui als seus savis que el desxifrin, no descobrirà que és fals.
-Però quan se n'adoni tornarà amb el seu exèrcit i tan sols haurem endarrerit el moment de la nostra mort.
-No, perquè quan torni, nosaltres ja haurem demanat ajuda a regnes poderosos, que ens defensaran ja que els oferirem el secret d'en Jaume a canvi i, per tant, el remei de totes les malalties. No els oferirem la fórmula si no el remei ja fabricat perquè si no la podrien utilitzar malament, tal com es proposa Almansor.
-Ets un geni! Si funciona ens salvaràs a tots aprofitant un gravíssim error meu!
I així ho van fer, i tot va sortir tal com en Joan havia planejat. Al Monestir es va fer una gran festa amb els dos germans com a herois.
L'abat Odó va aconseguir aliar-se amb dos poderosos regnes que van prometre que, a canvi de l'extinció de les malalties a les seves a terres, defensarien el Monestir amb els seus poderosos exèrcits. Per altra banda, la comunitat de monjos va exigir saber què contenia exactament el pergamí i en una reunió de tot el Monestir, es van assabentar que el pergamí contenia una fòrmula escrita pel monjo Jaume que, ben utilitzada, podia crear una poció que feia que tothom qui la begués fos immune a tot tipus de malalties però, per altra banda, mal utilitzada es podia crear una poció que causaria mutacions a tothom qui la begués, convertint-lo en un monstre ja fos animal o persona. I era per això que Alamansor la volia, per fer un exèrcit de monstres i conquerir el món.
Us estareu preguntant què se'n va fer dels nostres protagonistes, us ho diré: en Pau, el traïdor convertit, va satisfer els seus desitjos de córrer aventures unint-se a un dels regnes aliats, en què se'l va educar en l'art de la guerra i, quan es va fer gran, va arribar a formar part de l'exèrcit convertint-se amb el temps en general i en heroi nacional. En Joan, ensenyat pel monjo Jaume, es va convertir en un gran savi del Monestir arribant a ser el més savi del seu temps, superant fins i tot el seu mestre. Almansor, furiós, va tornar amb el seu exercit però va ser derrotat pels regnes aliats del Monestir quedant el seu exèrcit reduït a no res. Després del seu fracàs va haver-hi una crisi interna al seu regne que amb el temps es va acabar extingint,
Aquí acaba aquesta història en què, un cop més, el bé triomfa sobre el mal.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de yandrak

yandrak

2 Relats

0 Comentaris

1972 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00