Les teves ombres

Quan et penses que no entens res, ni les ombres
passa sovint que elles es queden inertes...
però el cel que mai és estàtic les engoleix a poc a poc
i la clariana que ningú imagina
acaba esborrant tot indici

A vegades, moltes,
quan et miro de reüll, quan tu no em veus,
tampoc t'adones de com t'envolten les ombres
i és per això que acostumo a mirar el cel
perquè sé que m'escolta

Glòria Vendrell i Balaguer
juliol del 2014