Les religions, un invent diví o un invent humà

Ni el mosaïsme,ni el cristianisme,ni l'islamisme, ni cap altra religió han sigut inventades per Déu. Aixi de clar, les religions són un invent de l'home. Ni més ni manco.
La religió - qualsevol d'elles - és necessaria no unicament per fer oració al Creador. Ho és també com codi de comportament humà.
Per el jueu, la religió bona serà el mosaïsme dit més vulgarment judaïsme. Per un cristià és obviament el cristianisme. I per un musulmà és l'Islamisme.
Aquestes tres religions - judaïsme,cristianisme i islamisme- tenen un denominador comú. La creença en un Déu únic que ha creat al món. Un D-éu que no té data de naixement i tampoc data de defunció. Remunerador o sigui que recompensa o càstiga.
La llei fonamental de les religions monateïstes són els deu manaments, els quals no són altra cosa que la llei natural. Adorar la Divinitat. No blasfemar o malparlar d'aquesta Divinitat. Honrar l'Autor de la Creació. Honrar i respectar els autors materials de la teva creació o sigui els teus pares. Respectar la vida, la llibertat els bens dels nostres semblants. O sigui el que diu aquell adagi tan antic però sempre present de: " El que no vulguis per tu, no ho vulguis per ningú",
El mosaïsme és una religió. El cristianisme és una altra religió. L'islamisme una tercera religió. Dintre cada una d'aquestes tres religions es troben diferentes esglésies o ritus i sectes.
Les primeres són una manifestació externa i cultual de la religió en si mateixa. Les segones, una desviació i interpretació subjectiva de les Sagrades Escriptures.
Catolicisme,Ortodoxia,Evangelisme són ritus o variants de la religió cristiana. Sunisme i xiisme són les principals variants de l'Islam.
Tot i que, jo consideri la religió un invent de l'home, no neg una certa inspiració Divina mitjançant un profeta o missatger.
Les sectes, elles no tenen cap inspiració Divina. Són unicament obra de la fantasia i cobdicia d'un falsament il-luminat que és creu Profeta i Déu al mateix temps i no és ni una cosa, ni l'altra.
Totes les religions tenen les seves sectes i sovint existeixen comportament sectaris per part de les persones que practiquen aquesta,o aquesta,religió concreta.
La inquisició en el catolicisme i el puritanisme en el protestantisme foren unes institucions sectàries del cristianisme. El fonamentalisme ho és a hores d'ara de la religió islàmica.
La visió sectaria de la religió - la que sigui- no té terme mitjà. És extremista i dogmàtica. I els extrems no estan a un costat de la bascula.Estan als dos costats. Tan sectaris i extremistes poden ser els seguidors de Monsenyor Lefèvre que volen l'única missa bona sigui la de Sant Pius V en llati i el sacerdot amb casulla i donant l'esquena als feels o els seguidors de la Teologia de la Alliberació celebrant eucaristies amb pantalons vaquers i repartint la comunió (per exemple) amb galletes d'Inca en lloc d'hòsties.