Les rebaixes de la dignitat

S'han acabat les Festes. Ha començat un nou any marcat de propòsits que s'emprendran amb molta d'energia i ganes. S'haurà fet una llarga llista d'ells, que a mida que passin els dies s'aniran deixant de complir. Ja ho diu el cèlebre refrany: "Arrencada de cavall i arribada d'ase".
Ara després del dispendi generalitzat i les compres de productes, durant les festes de Nadal, al doble o al triple del preu en que es venen la resta de l'any, simplement i perquè toca, vindrà, el que s'anomena, la costa de gener.
Aquesta cèlebre costa de gener, per fer-la més difícil de pujar, es posaran les rebaixes. A la fi de que si encara ens ha quedat algun euro orfe, dins les butxaques dels consumidors, els ens gastem, malgrat no necessitem realment cap dels productes o articles rebaixats.
Una de les tantes preguntes de la reflexió, és: realment que valen aquests articles?. El preu que posen durant tot l'any, o el preu de les rebaixes, o el preu de les festes de Nadal, multiplicat per tres?. Bé, com vivim en un sistema de màrqueting, a vegades consum incongruent que al mateix temps és el que genera les desigualtats, tant a nivell individual, com a nivell col·lectiu, em refereix a països rics i països pobres. Encara que soni a gruixut, el que ells els s'hi manca, nosaltres ho tenim de sobres. Per això ells passen fam i nosaltres tenim problemes d'obesitat.
Com podem empassar-nos, en qüestió d'un temps molt breu per la nostra consciència, qualsevol telenotícies, on podem veure nins del sud-est asiàtic furgant enmig dels femers per a poder sobreviure, i després, al cap de dos minuts, o menys, veure els nins del primer món destapant joguines a dojo que els s'hi han dut els reis màgics.Com ens podem quedar tranquils davant d'aquesta realitat?.
No serà que hem oblidat totalment el significat d'aquestes tradicions cristianes, per entrar dins d'un consumisme absurd en conseqüències morals. Quins valors transmetem realment?.
M'explicaré , nosaltres podem viure d'aquesta manera, perquè les persones del tercer món (con els anomenem) viuen d'aquella altra: Fam, misèria, guerres i ignorància.
No puc menys de parlar del tsunami del sud-est asiàtic. I aquesta vegada em refereix a ell per la greu noticia del perill que hi ha respecte a prop de treinta i cinc mils nins orfes (segons manifestacions d'organismes internacionals), a que siguin segrestats per les màfies, ja sigui per vendreu-los com a nins "adoptats", integrar-los en els exercits "etnics" o per explotar-los com a "turisme sexual" a distints prostíbuls de l'Índia. Quan parlava de rebaixes, tal volta aquí no queda rebaixada la dignitat humana en general?
Qui son aquests "malparits" i perdoneu la paraula) que son capaços de pagar per tenir unes relacions sexuals amb infants, aprofitant-se de la seva situació de misèria i penúria?. Doncs, moltes vegades "persones" del primer món, ho pos entre cometes el "persones", ja que per mi no tenen la consideració d'éssers humans.
I perquè tota aquesta barbàrie no s'arriba a acabar. Idó perquè no interessa. Mentre la gent del primer món pugui viure muntada amb els seus privilegis, ens importa un rave el que li passi a tota aquesta gent del tercer món. Pot ser que en algun instant la nostra consciència ens cridi i ens demani la nostra part de responsabilitat: Vós recorda alguna cosa: "Donde està tu hermano Abel? (quan Cain l'havia matat), i la contesta de Cain: Acaso soy yo el guardian de mi hermano?.(ho escric en castellà perquè així ho vaig aprendre)
Aclucarem els ulls i deixarem per enèsima vegada, després de tenir la gesta "caritativa" d'ingressar un parell d'euros a les comptes bancàries per ajut a aquests necessitats d'ara; fins que tornem situar-los dins del pou de l'oblit.
I Déu diu:
Què, ens anem de rebaixes?.