Les quatre estacions

Rebusco i remiro entre les fotografies que tinc i em costa d'escollir-ne una entre mil. Algunes són meves i altres són les que vaig arreplegant perquè m'agraden. I el cas és que si m'ha costat triar-ne una de cada, és perquè totes les trobo boniques.

Aparentment tot sempre és igual : arriba la primavera pletòrica, segueix l'estiu ardent, continua la tardor sinuosa i acaba el fred hivern... però això és el que sembla perquè en realitat en hi ha prou amb una estona perdent-se entre fotos de flors, de muntanyes, de fulles marronoses, de bolets i de neus blanques, per adonar-se de que sempre hi ha un tret distintiu, un detall inadvertit, una olor quasi impercebtible, una cara oculta, un desig furtiu...

I el millor de tot : quan creus que una fotografia és insuperable, n'arriba una altra de millor!... Així és la vida, una sorpresa continua, un camí, un desig que creix i que no defrauda.

Hi ha a qui no li sembla que les coses siguin així, però si una tarda d'aquelles en que la pressa no ofega, pot perdre's entre les discretes foteses que viuen dins i fora nostre, potser canviarà d'idea.

Arribar finalment a la conclusió de que són boniques totes les fotografies del cicle natural , igual que ho són totes les "fotografies" de la vida, trobo que és el millor que ens pot passar. No perdem res per intentar-ho.

Glòria Vendrell i Balaguer
juny del 2014