les pedres també tenen somnis

Un relat de: Capdelin

De rubí
n´he fet uns llavis,
de maragdes
uns ulls verds,
de topazis
galtes de seda,
un cor verge
d´un diamant.
de carboni
una pell bruna,
una a una
dents d´ivori
d´un or blanc.

M´he venut
l´ànima
per imaginar-te...
Per comprar-te,
no n´he tingut
prou.

Les pedres somien,
somien que duren...
la bellesa,
només un instant.

Comentaris

  • M'agradat[Ofensiu]
    Manuel de Lino | 24-01-2005 | Valoració: 9

    pero lo he tingut que llegir tres vegades per agafar les frases, potser que coriia masa, encara que trovo que les hauries que haver unit mes, no dixar tantes linies.
    Perdona es una opinio, una mica tonta potser?
    L'important es el sentiment,
    una abraçada.

  • Molt valuós!![Ofensiu]
    Lavínia | 24-01-2005 | Valoració: 9

    No sé si "les pedres tenen somnis", Capdelín, però sé que molts i moltes somnien amb aquestes de què parles en el poema.
    Tota la composició sembla un tresor d'un conte oriental o d'una narració de pirates i jo, (mira!)
    me'n faria un braçalet amb aquest poema fet d'aquestes pedres precioses.

    Ets un orfebre de la poesia, Capdelín! No em canso de "llegir-te".

    Molts petons.

Valoració mitja: 9

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1305776 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )